conductismo y zimmerman

El conductisme..............................................................................................................................2
El conductisme clàssic...................................................................................................................2
Casos pràctics conductismeclàssic...............................................................................................3
El conductisme operant................................................................................................................8
Casos pràctics conductisme operant...........................................................................................10
L’aprenentatgesocial..................................................................................................................22
Cas pràctic aprenentatge social...................................................................................................24
ZIMMERMAN............................................................................................................................ 25

EL CONDUCTISME


El conductisme és una de les orientacions que més ha influït en la psicologia, i enla educació, que considera l’ambient/entorn com a principal factor de la conducta humana.
Podem diferenciar entre el conductisme clàssic i el conductisme operant, que a continuació quedaran breument explicats.



EL CONDUCTISME CLÀSSIC


El seu màxim representant és Paulov. Aquest va descobrir que la conducta podia ser modificada mitjançant l’associació d’un estímul neutre a un estímulcondicionat.
Trobem tres tèquines derivades d’aquesta concepció.

1. L’exposició en viu. Consisteix en incorporar de manera directa, al nen davant d’aquell estímul que li provoca angoixa.
2. L’exposició a la imaginació. Consisteix en recrear situacions que simulin aquell estímul al que se li té angoixa.
3. La dessensibilització sistemàtica. Consisteix en atracar de manera gradual, a aquellasituació a la que se li té angoixa, aconseguint una aproximació gradual.

PRÀCTIQUES CONDICIONAMENT CLÀSSIC


PRÀCTICA I

Crea un esquema a partir de les dades donades on s’apliqui el conductisme clàssic: Watson mostra a un nen anomenat Albert, una rata. Aquest últim, mostra un cert interès cap a ella. Per tal de condicionar la rata i que li acabi fent por, cada sessió, en la qual li acosta larata, ho acompanya amb un fort so desagradable per al nen.

Fase 1
Estímul incondicionat (EI): rata à Resposta incondicionada (RI): interès.
Estímul neutre (EN): so à Resposta incondicionada (RI): curiositat.
Fase 2
Estímul condicionat (EC): soroll + Estímul incondicionat (EI) i neutre (EN): rata à Resposta incondicionada (RI): por i angoixa.
Fase 3
Estímul condicionat (EC): rata àResposta condicionada (RC): por a la rata o objectes similars.


PRÀCTICA II

Crea un esquema a partir de les dades donades on s’apliqui el conductisme clàssic: Watson intenta fer un experiment sobre el contracondicionament de la por amb un nen anomenat Peter. Aquest últim, té pànic dels conills. Per tal de que no es provoqui aquesta resposta de por, Watson, fa servir un estímul que li provocaplaer al nen, com és el menjar, per tal de que cada cop que li vaig aproximant el conill, el nen ho associï amb una experiència positiva.

Fase 1
Estímul condicionat (EC): conill à Resposta condicionada (RC): por intensa.
Estímul neutre (EN): menjar à Resposta incondicionada (RI): tenir gana.
Fase 2
Estímul condicionat (EC): conill + Estímul incondicionat (EI) i neutre (EN):menjar à Respostacondicionada (RC): no presenta interès.
Fase 3
Estímul condicionat (EC): conill à Resposta condicionada (RC): plaer.


PRÀCTICA III

Crea un esquema a partir de les dades donades on s’apliqui el conductisme clàssic:
Aquest cas tracta d’un nen de quatre anys, el qual té fòbia escolar, degut a que hi ha un company que el molesta cada dia (es riu d’ell, el pega,...). El nostre objectiu és...