Conecepte i Evolució Història De l'Administració Pública

Concepte i evolució de l'Administració Pública

L'evolució de l'Administració Pública la podem entendre a partir de la evolució de les fonts de legitimació, que donen sentit a la seva raó de ser i existir i que canvia en funció d'una realitat social i política que podem dividir en tres períodes.
Aquestes fonts de legitimació han estat la burguesia a l'estat liberal, la classe política al'estat social, i finalment la ciutadania a l'estat post-social que s'està configurant. Són aquestes fonts les que configuren i aproven una Administració Pública que ha de donar resposta a les seves demandes.

L'interés de la classe burguesa no és un altre que la prevenció de la criminalitat i la garantia de la seguretat pública i l'ordre, per això parlem també de l'Estat de Policia Evidenment, iconseqüència d'això, l'Administració d'aquesta època no intervenia en les qüestions econòmiques que són una activiat reservada a l'àmbit privat i en mans de qui té els recursos, però el concepte de Policia si que comprén tot el que pot contribuir a la felicitat dels ciutadans, principalment a la conservació de l'ordre i la disciplina, però també els reglaments que miren de fer la vida més còmoda iprocurar les coses necessaries per subsistir.

Amb els principis democràtics i les demandes socials, conseqüència de la reclamació dels nous proletaris de protecció i l'acció de l'estat, s'arriba a l'accés al poder de grans capes de la població i es configura una nova clase política. És aquesta nova classe política la font de legitimació de l'acció del nou Estat social que configura unaAdministració prestadora de serveis. L'estat incorpora noves tasques per assolir nous objectius, assumint la direcció del sistema econòmic i social amb la finalitat de garantir el benestar de tota la població. Conseqüentment, el dret administratiu experimenta un gran creixement per regular les noves relacions jurídiques però d'una forma genèrica i abstracta que confereixen àmbits més amplis dediscrecionalitat administrativa que van en contra de que el dret administratiu ha d'establir certes garanties davant el poder i tot poder ha de derivar d'una llei que li serveix de justificació prèvia. Aquest creixement es fa d'acord amb els principis de la burocratització, la jerarquia i la separació de la gestió, la decisió i l'acció amb el que s'aconseguix un sistema legal rígid que crearà certestensions a la propera època com explico més endavant.

Del resultat de la crisi política més les innovacions tecnològiques que obren noves vies de comunicació i informació produeixen un canvi de legitimació a favor d'una ciutadania amb ganes de participar de l'administració de les seves necessitats però que no està inclosa en el sistema polític. És amb aquest estat post-social que es configura unaAdministració basada en una nova gestió pública amb nous mecanismes que tenen per objectiu la eficacia i eficiència en l'ús dels recursos públics. La importància d'aquesta gestió produeix que el dret administratiu és vist com un element que frena i bloqueja les decisions administratives necessàries per a fer front als reptes i problemes que es plantegen en l'actualitat. La crítica mésgeneralitzada és que el dret administratiu és excessivament rígid i les circumstàncies i el canvi constant requereixen instruments jurídics flexibles. Per paliar aquests efectes es recorre al dret privat però en moltes ocasions és un mecanisme per a esquivar els controls jurídics í és precisament aquest un dels objectiu principals del dret administratiu a l'actualitat: el control. L'adaptació a aquestesnoves necessitats de flexibilitat és un procés lent que requereix l'encaix entre gestió i regulació i amb el que s'aconseguixi una nova forma de governar més cooperativa en què institucions públiques i les no públiques, i els actors públics i privats participen i cooperen en la formulació i l'aplicació de polítiques públiques.

Tots els periodes han requerit d'una mínima estructura administrativa...