conectividad fluvial

ELIMINACIÓ D’OBSTACLES:
OBRES DE CONNECTIVITAT FLUVIAL

La connectivitat fluvial (I)
 Les alteracions de l’ambient aquàtic, els canvis en els usos
del sòl i la sobreexplotació dels recursos pesquers van portar
al declivi de l’abundància i diversitat de moltes espècies de
peix d’aigües continentals. El desenvolupament econòmic
dels del segles XIX i XX va comportar la construcció d’unnombre molt important de grans preses i de rescloses.
 Afortunadament, la contaminació de l'aigua i d’eutrofització ja
estan disminuint arreu del país, però els problemes de
connectivitat ecològica per als peixos encara es mantenen,
o fins i tot s’agreugen.

 Per evitar el deteriorament del poblament íctic (fragmentació
de poblacions, endogàmia, etc.), els peixos han de ser
capaçosd’arribar fins als hàbitats de la conca fluvial
necessaris per poder completar exitosament el seu cicle vital.

La connectivitat fluvial (II)
 Els desplaçaments poden ser estacionals (migracions) o
d’altra mena (recuperació d’àrees alterades,etc.).
 Els peixos han de ser capaços de migrar tant riu amunt com
riu avall. Per tant, els obstacles a la migració dels peixos han
d’adaptar-se per serrespectuosos amb els peixos o, a ser
possible, ser eliminats.
 Les solucions per al pas dels peixos als rius han de ser
funcionals per a totes les espècies autòctones i per
constatar-ho s’han d’avaluar i monitoritzar. Han de plantejar-se
com a mínim des d’una perspectiva de conca fluvial i han
de situar-se en el context d’altres aspectes de la qualitat de
l’aigua, i gestió de la pesca i labiodiversitat.

L’índex de connectivitat fluvial (ICF)
 El grau d'afecció a la continuïtat fluvial es mesura mitjançant
l'aplicació de l'índex de continuïtat fluvial (ICF) proposat per
l'ACA en el document “Protocol d'avaluació de la qualitat
hidromorfològica dels rius” de l'any 2006.
 El càlcul de l’ICF es fonamenta en l’obtenció de tres resultats
possibles en relació a l’obstacle:
-barrera franquejable per tots els grups d’espècies del tram
- barrera infranquejable per alguns grups del tram
- barrera infranquejable per tots els grups del tram
 També cal determinar l’existència o absència de dispositius
artificials construïts per al pas de peixos, amb 3 resultats:
eficients, eficients per algunes de les espècies presents o
ineficients
De la combinació d’aquests doselements, amb uns moduladors
finals, sorgeix el càlcul de l’índex ICF (MUNNÉ i al., 2006

L’índex de connectivitat fluvial (ICF) - 2

Taula de valoració de l’Índex de Continuïtat Fluvial (ICF)
(MUNNÉ i al., 2006).

Els obstacles a la connectivitat fluvial (I)
 Es consideren obstacles a la connectivitat per als peixos
essencialment les barreres, o sigui, qualsevol estructura de
caràcterantròpic capaç d’aturar i retenir l’aigua del riu i que,
per tant, pot representar un obstacle potencial a la migració
dels peixos (MUNNÉ i al., 2006).
 Això inclou diferents tipus d’infraestructures:
- Grans preses (obstacles de desenes de metres d’altura).
- Rescloses o assuts (obstacles que no superen els 10 m
d’altura)
- Travesses.
- Estacions d’aforament.
- Guals foradats.
- Pontsferroviaris o de trànsit rodat.

Els obstacles a la connectivitat fluvial (II)
- Grans preses, rescloses o assuts o travesses.
- Estacions d’aforament, guals foradats o ponts ferroviaris o de trànsit rodat.

Espècies migratòries dels rius catalans
 Els dispositius de millora de la connectivitat no tenen per
objectiu afavorir la dispersió de les espècies indesitjables.
 Espèciesautòctones susceptibles de beneficiar-se són:
 Espècies litorals de curt recorregut: Aloses, llises o
esturions
 Espècies de llarg recorregut sense capacitat de salt:
anguiles
 Espècies interfluvials de curt recorregut sense capacitat
de salt: barbs, madrilles, raboses de riu o espinós.
 Espècies migradores interfluvials amb capacitat de salt:
truites.

Beneficis de la millora de la...