Coneixement Cientific

1 El coneixement científic
Des dels primers filòsofs grecs, sempre s'ha considerat la ciència com el grau més alt de coneixement. Això sempre ha generat el debat sobre el criteri a fer servir per a considerar un discurs com a científic.
Al llarg de la història podem trobar que els autors més importants de la història de la filosofia, afirmen el següent sobre la ciència:
- Plató (s. V-IVabans de Crist) afirma que la ciència és el producte de la investigació de la part més alta (immutable) de la realitat: l'ànima i les idees; considerant que el coneixement de la naturalesa,
d'allò que veiem, és només opinió.
- Aristòtil (s. IV aC.) diu que la ciència no és el discurs que descriu la realitat sinó el fruit de la investigació sobre les causes de la realitat.
- Agustí d'Hipona (s.V dC) seguint l'orientació platònica i cristiana, considerarà que la ciència és el discurs sobre la voluntat de Déu, és a dir, la fe. D'altra banda, la fe és necessària per a comprendre la resta dels coneixements que produeix la nostra raó.
- Tomàs d'Aquino (s. XIII dC) fa a la seva vegada una interpretació aristotèlica del cristianisme i,tot inquirint les causes, com que la causa de tot ésDéu, la veritable ciència és la Teologia, és a dir, la investigació sobre Déu.
- A partir del segle XVI dC amb tota la reflexió que provoquen les innovacions produïdes per la revolució científica, ens trobem amb una certa unanimitat que d'alguna manera marca la tendència actual pel que fa a la ciència: autors com Francis Bacon, Galileu Galilei i René Descartes posaran l'accent no en l'objected'investigació de la ciència sinó en el mètode d'investigació. És a dir, el que defineix quin discurs és científic no és la part de la realitat sobre la que s'investiga, sinó el mètode d'investigació. Tot i les modificacions pròpies de l'evolució històrica, podem dir que el plantejament metodològic és l’actualment vigent. Així, podem dir que el que distingeix a la ciència de qualsevol altre discurssobre la realitat és el rigor amb el qual s'arriba al coneixement. D'aquesta manera, el que fa que no es consideri a
la Parapsicologia com a ciència no és l'objecte dels seus estudis, sinó la manca de rigor metòdic que caracteritza les seves investigacions.
Actualment es pot dir que s’admet com a vàlid el mètode hipoteticodeductiu que no deixa de ser l’evolució del mètode experimental proposatper Galileu.
1.1/Vocabulari mínim:
1.1.1-Concepte: un concepte és el resultat d'una abstracció que produeix un terme amb el qual ens podem referir a un conjunt d'objectes. Els conceptes científics es caracteritzen pel fet d'estar definits de manera unívoca a cada ciència. Així el concepte "àcid" té una marcada
polisèmia al llenguatge natural (el gust de la llimona, la propietat corrosivad'alguns productes, els comentaris d'algunes persones) però al llenguatge de la química té un únic significat.
1.1.2-Hipòtesi: la investigació científica no és més que l'intent de donar resposta a diferents problemes. Quan, a partir d'una sèrie de dades, donem una solució provisional a algun d'aquests
problemes, es diu que estem formulant una hipòtesi. Tota hipòtesi ha de reunir quatrecaracterístiques des d'un punt de vista formal:
1- Ha de ser possible que se'n derivin conseqüències que permetin decidir si explica el problema o no. Si es compleixen les conseqüències que es dedueixen de la hipòtesi, serà vàlida i el problema quedarà explicat.
2- Ha de donar una resposta al problema.
3- Ha de permetre fer previsions o predir comportaments del mateix àmbit encara no observats.
4- Hade ser sempre tan simple com sigui possibles des d'un punt de vista sistemàtic per tal d'explicar el major nombre de cassos possibles que s'ha d'investigar.
1.3-Lleis: podríem dir que una llei no és més que una hipòtesi demostrada. És a dir, si les hipòtesis són propostes provisionals per a l'explicació d'un fenomen, un cop hem comprovat la veritat d'aquestes, podem dir que tenim una llei...