Conferencia Prehistoria

GRAU D’HISTÒRIA (CURS 2012-2013)
Prehistòria Universal I – Grup 2n A
Activitat complementària
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
NOM: Elena Garcés Cabeço
CONFERÈNCIA: Mireia López-Bertran: Estudis de gènere en arqueologia. Passat, present i futur.--------------------------------------------------------------------------------------------------------
A) CONFERÈNCIA:
i) Resum del contingut

Assistim a un estudi cronològic dels estudis de gènere, des dels anys 60 fins a l’actualitat, dons en 50-60 anys els estudis sobre les dones i el gènere passaren per 4 fases, on les primeres onades feministes van introduir la dona als estudis arqueològics.
Els anys 60 i els 70 es caracteritzen per "buscar la dona". Elsprimers moviments foren a USA i Escandinàvia, i tractaven temes com la maternitat i els espais domèstics.
Nombrosos autors com Pierre Grimal dediquen volums al paper de la dona i l'antiguitat. Per exemple, Sara B. Pomeroy expressa un desig de deixar de viure en una societat patriarcal. Marija Gimbutas es centra en les deesses mares, mostra d'una societat matriarcal, que desapareixen al Neolític perl'arribada d'una societat patriarcal. Tringham escriu sobre feminisme del remei.
La següent onada dels estudis de gènere (70 i 80) intenta anar mes enllà del patriarcat, fruit d'una insatisfacció amb la definició del paper de les dones. Construiran el rol de la dona des de l'economia, el treball... i posaran cert interès en les masculinitats, com G. Lerner.
Marcia Anne-Dobres reconsidera elpaper de les venus paleolítiques, fent una reinterpretació epistemològica de l'arqueologia des del feminisme. Segons Gimbutas, aquestes estaven fetes per a satisfer el plaer masculí (trofeus relacionats amb actes de rapte, violació...), Però es critica aquesta teoria, i es proposa un anàlisi i contextual de les peces.
Tringham defèn que el gènere de la cultura material es atribuït per les persones, ical fer "engendering", des de la cultura de les cases, enfoc anomenat "arqueologia de les unitats domèstiques", perquè les persones que hi viuen creen relacions i no son un espai aïllat domèstic de la dona. Proposa un estudi en petita escala, contextual.
Els anys 90 ja es pot parlar pròpiament del “boom” del gènere, influenciat per la filosofia postmoderna de que tot canvia, el gènere es unaconstrucció cultural, mentre que el sexe es biològic.
L'obra "Engendering archaeology" explica com estudiar les relacions de les dones amb els homes al passat. Pertany a un nou tipus d'estudis que volen una perspectiva sense prejudicis. No cal buscar les diferencies, sinó les similituds, per desmuntar els estereotips.
La divisió del treball no implica jerarquització, les dones embarassades nos’aïllaven, la dona tenia poder (entés com un element de negociació, no de subordinació)... I es desmunta també el tòpic de les cases.
En quant a les masculinitats, un arquetipus del home en singular, com a forçut, es el gladiador, el guerrer occidental, que en realitat també participava de xarxes socials íntimes, tenia fills, dones...
La recerca del gènere a Espanya té un gran boom als anys 90 perquèes creen les primeres assignatures, on l'UAB fou la pionera, seguida per la Complutense amb el curs de doctorat “Arqueologia del gènere". Cal fer una menció especial al treball valencià del Museu de Prehistòria de València: "Les dones en la Prehistòria" i al llibre “Damas y Caballeros en la Ciudad Ibérica" perquè, tot i ser "de gènere", contempla els dos.
Al s. XXI desmuntem el gènere, allòanomenat "ungendering", amb la qual cosa es desmunta la dicotomia home/dona i sexe/gènere. Com que algunes persones escapen al model dualístic, cal estudiar-les perquè, segons Judith Butler, el gènere es una disfressa que ens posem en funció d'unes variables.
Les terracotes púniques desafien al espectador per tindre pits, penis, i cap de pardal. Materialitzen un tercer gènere entre home i dona,...