Conflicte de Rwanda

El conflicte de Rwanda
Rwanda és un país petit, d'elevada densitat demogràfica i relleu ondulat, situat a la regió dels Grans Llacs, a l'Àfrica oriental. Una violència intermitent i d'aparença ètnica afecta el país des de finals de l'època colonial fins a l'actualitat.
Tot i que els agents directes de les matances i enfrontaments han estat i són ruandesos, la influència de potències exteriorss'ha fet notar en moltes ocasions i especialment en l'episodi més greu, el genocidi de 1994, que va provocar entre 800.000 i un milió de morts, civils en la seva majoria. Serà aquest genocidi el tema central que aquí es tractarà.

Caracterització, actors, temps, espai
En el transcurs de les últimes dècades, s'han produït violents enfrontaments interns a Rwanda. L'aspecte més visible han estatels combats entre tutsis i hutus que, a través dels anys, han establert organitzacions polítiques i armades pròpies. Però la línia divisòria ètnica-tradicionalment creuada per mitjà d'amistats i casaments-no ha estat l'única existent: de fet, en el genocidi de 1994, desencadenat pel Govern en mans dels hutus radicals, van morir tant tutsi com hutus moderats, simples opositors del poder per raonspolítiques.
El paper dels països ocidentales en el conflicte ruandès ha estat i és molt marcat. Bèlgica, potència colonial, va optar des del principi del seu domini per privilegiar la minoria tutsi i convertir-la en elit.
França va signar un acord de subministrament armamentístic amb Rwanda el 1975 i, en nom de la francofonia, va recolzar al règim dictatorial dels hutus radicals malgrat les sevesactuacions inacceptables.
Estats Units, aliat de l'actual govern tutsi de Rwanda, patrocina l'actuació d'aquest país, juntament amb Burundi i Uganda, a la guerra de rapinya que té lloc a la RD del Congo.
Pel que fa a l'ONU, que el 1993 va enviar una missió al país (MINUAR) amb la finalitat de contenir l'escalada de violència, va optar per la passivitat quan es va iniciar el genocidi-visiblementpreparat i acuradament organitzat-. Les forces de MINUAR no van recollir les armes que es distribuïen entre els milicians, tot i tenir el mandat corresponent i, en el moment inicial de les matances, evacuen el terreny i deixen desprotegides les víctimes. Malgrat totes les evidències, l'ONU no qualifica les matances de genocidi fins al 25 de maig, quan bona part de les massacres ja s'han consumat.El primer esclat de violència interètnica es va donar a 1959-1963. Des de llavors ha hagut successius brots d'intensitat desigual: 1973, 1990, 1994, sense que això signifiqui que els anys no assenyalats han estat pacífics. L'evolució històrica del conflicte pot veure a la cronologia.

Causes del conflicte
El problema de fons:
La incompatibilitat més important consisteix en la decisió de leselits d'hutus i tutsis de no compartir el poder, de disposar en exclusiva de les regnes polítiques del país i de les prebendes que en deriven. La possessió de la terra també enfronta les dues comunitats, agricultora 1, pastoral l'altra. A la base del conflicte actual es troba la por dels tutsis a ser exterminats i la por dels hutus a ser explotats.
"De fet, la història de Rwanda és una històriaclàssica de manipulació, d'etnicisme fomentat, de mistificació de la història (aquí no entrem en el debat sobre els orígens d'hutus i tutsis, però cal apuntar que avui és un dels arguments més utilitzats per parlar de les "diferències" racials i l '"odi ancestral"), una història clàssica, doncs, amb una finalitat molt concreta: el poder "(Bru Rovira, 1999).

El context sociopolític del genocidi:La situació en què tenen lloc els esdeveniments de 1994 és d'angoixa econòmica: la pagesia es troba ofegat per la falta de terres i per una pobresa creixent. La densitat de població a les terres útils arriba a 380 habitants per km2.
Un cop més, el paper de l'Església és determinant en una societat religiosa com la rwandesa. Dividida, una part de la jerarquia dóna suport sense fissures al...