CONFLICTES ARABOISRAELIANS

ELS CONFLICTES ARABOISRAELIANS

Després de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, el territori de Palestina va passar a ser un protectorat britànic amb una majoria de població musulmana però també amb una gran influència jueva. Així doncs els jueus defensaven l’idea de crear un poble jueu en aquest territori.
●Plantejament del conflicte (1948-1949)
Mapa 1:
L’ONU, l’any 1947 vaproposar la partició de Palestina en dos estats, un de jueu (30% de la població:55% de les terres) i l’altre arabopalestí. Jerusalem es mantenia com a ciutat internacionalitzada sense pertànyer a cap dels dos nous estats. Aquesta partició va suposar, que els britànics, que anteriorment habitaven el territori, el 1948 marxessin.
Mapa 2:
El 1948, el naixement de l’Estat d’Israel, va desencadenarla primera guerra araboisraeliana, pels israelians coneguda com a Guerra de la Independència, i pels àrabs coneguda com a Catàstrofe, ja que la creació del nou Estat suposava l’expulsió d’habitants palestins, la destrucció i la transformació dels seus pobles en hàbitats jueus i la confiscació d’un 80% de les terres àrabs.
La guerra va concloure amb la firma del armistici l’any 1949, però tot iaixí l’Estat d’Israel va guanyar la guerra i va ampliar els seus territoris. Així doncs Israel aconseguia la capacitat territorial necessària per a rebre nous immigrants. Però sorgia el problema dels refugiats palestins, amb persones obligades a abandonar les terres ocupades per Israel i a establir-se a la regió de Cisjordània i al sud del Líban en camps de refugiats sostinguts per l’ONU.●Desenvolupament del conflicte (1949-1973)
Fixa’t en la cronologia:
Entre els anys 1949 i 1973 es van desencadenar les quatre guerres araboisraelianes. El 1949,la primera coneguda com a Guerra de la Independència, la segona l’any 1956 que va esclatar a causa de la nacionalització del Canal de Suez, actualment en territori egipci, la tercera l’any 1967 coneguda com la Guerra dels Sis Dies i finalment laquarta anomenada també Guerra del Yom Kippur.
Com a resultat d'aquesta última guerra Israel va acceptar el començament de les negociacions, pressionat per l'ONU. També es va rehabilitar el prestigi militar àrab i va constituir una clara demostració de solidaritat entre els estats àrabs.
L’OAP( Organització per l’Alliberament de Palestina es va crear l’octubre de 1974 amb l’objectiu de destruirIsrael mitjançant la lluita armada. El 1988 a Alger, l'OAP va proclamar la independència de l'Estat de Palestina, va reconèixer l'Estat d'Israel i renunciar a l'ús del terrorisme per aconseguir els seus objectius polítics.
Mapa 3:
Després de la victòria de 1967, Israel va incorporar els territoris de Golan, Cisjordània( incloent Jerusalem),Gaza i la península del Sinaí.  Israel va retornar lapenínsula del Sinaí a Egipte com a part dels acords de pau de Camp David l’any 1978.
●Els intents d’arribar a la pau (1993)
Mapa 4:
En aquest mapa corresponent als Acords d’Oslo del 1995 hi trobem territoris autònoms palestins, territoris ocupats i territoris controlats per Israel. Al setembre de 1993 la OAP i el govern d'Israel firmaren l' Acord d' Oslo: les dos parts es reconeixien mútuament iacceptaven una Declaració de principis per a l'autogovern dels palestins (DOP). En ella s' establia un període transitori de 5 anys, al llarg del qual es fomentaria la confiança mútua, s'establiria una primera àrea autònoma i s' anirien abordant els diferents aspectes de la disputa. L'acord va ser ben acollit per la majoria de la població palestina dels territoris ocupats i per la població israelià,encara que també hi va haver oposició de certs grups per ambdues parts.
●(1987-1993)
A finals de 1987, un accident de tràfic va iniciar la primera intifada (revolta palestina a Cisjordània i la franja de Gaza). Un vehicle de l’exèrcit israelià xoca i mata a quatre palestins. A partir d’aquell dia ja es produeixen enfrontaments entre palestins, sobretot menors d'edat que llancen objectes...