conflictes i trastorns en persones grans, malaltes o amb discapacitat

Tema 6
Conflictes i trastorns en persones grans, malaltes o amb discapacitat
6.1 Situacions conflictives i desordres psicològics
6.2 Trastorns més freqüents
6.2.1 Ansietat
6.2.2 Estats depressius
6.2.3 Comportament agressiu
6.2.4 Desinterès i inactivitat
6.2.5 Agitació
6.2.6 Deambulació erràtica
6.2.7 Alteració del somni
6.2.8 Trastorns de l’apetit
6.3 Actuació davant unasituació conflictiva
6.3.1 Pautes generals d’actuació
6.3.2 Respostes i tècniques d’intervenció
6.4 Tècniques de relaxació
6.4.1 La respiració profunda
6.4.2 La respiració progressiva
6.5 Tècniques cognitives
6.5.1 Tècniques de reestructuració cognitiva
6.5.2 Tècniques d’afrontament
6.5.3 Tècniques de resolució de problemes
6.1 Situacions conflictives i desordres psicològics
Lessituacions conflictives i problemes de conducta en persones grans o amb discapacitat poden afectar al seu desenvolupament diari de manera seria, creant desordres o trastorns a nivell mental. Aquestes conseqüències afecten a les persones que les pateixen i també a les del seu entorn.
Aquests conflictes estan originats per factors propis de la persona i per factors del context on es desenvolupen:Factors interns. La persona pot presentar trastorns originats per la pròpia dependència, patir patologies sobrevingudes, efectes de la medicació, dificultats de comunicació, etc. També es possible que sigui un agrupament de les coses que li passa.
Factors externs. També influeix de manera decisiva el medi físic i social. Son molt importants les actituds de les persones de l’entorn, les sevesexpectatives, els seus prejudicis, els estereotips que tinguin davant l’edat avançada o la discapacitat, la seva manera de reaccionar, la sobreprotecció, l’existència de problemes familiars, etc. Així doncs, les respostes dels demés augmenten la percepció d’incapacitat i inestabilitat emocional.
Es un cercle viciós, la situació de falta d’autonomia genera problemes adaptatius i relacionals i aquest ala seva vegada, incrementen la dependència.

6.2 Trastorns més freqüents
Les persones dependents son molt vulnerables psicològicament, així apareixen amb freqüència diferents trastorns.
6.2.1 Ansietat
Es un sentiment de malestar i por difosos a causa de la reacció que adopta una persona davant el que percep com una possible amenaça.

Es un mecanisme per afrontar a una situació derivat delreconeixement d’una amenaça i les implicacions que deriven de ella. Des de aquesta perspectiva l’ansietat no està considerada com una emoció negativa, sinó al contrari, com alguna cosa positiva que ajuda a enfrontar-se a determinades situacions estressants.
Situacions d’estrès:
Estresors personals: tenir una malaltia, haver patit un accident, haver d’enfrontar-se a una operació, etc
Estresorsinterpersonals: mort d’una persona estimada, problemes de parella o amb els fills, etc
Estresors econòmics: excessiva quantitat de treball, penúria econòmica, quedar-se en el paro, etc.
Estresors físics: elevada pol·lució, sorolls excessius i imprevisibles, temperatures extremes, etc
Quan l’ansietat interfereix de manera permanent i significativa en la vida de la persona es poden considerar compatològics. L’ansietat està a la base de molts conflictes o trastorns que afecten a aquest col·lectiu.


6.2.2 Estats depressius
Són aquelles situacions continuades de tristesa extrema que es manifesten per una pèrdua de plaer d’activitats que anteriorment eren gratificants per al subjecte, baixa autoestima i alteració de l’afectivitat.
Els estadis depressius poden aparèixer com a resposta auna situació estressant però també com a conseqüència d’una malaltia, o com a reacció a la sensació de pèrdua de capacitats o simplement per una predisposició genètica.
Els estadis depressius influeixen tant en l’estat físic com psicològic de la persona, deterioren la seva qualitat de vida. Algunes de les manifestacions mes habituals són:
L’aspecte motivacional. Apatia i pèrdua d’interès per...