Confuci

CONFUCI
Família i la llei
XIII.18. El duc de She parlà a Confuci dient: «A la meva terra hi ha un tal Gong el Recte: el seu pare havia robat una ovella i ell, el fill, en va donar testimoni.» Confuci digué: «Els rectes de la meva terra actuen d’una altra manera. El pare encobreix el fill i el fill encobreix el pare. En això ja hi ha una rectitud.»

[Extret de CONFUCI, Analectes de Confuci,traducció d’Antoni Prevosti, Barcelona, Fragmenta, 2007]
Confuci (551-479 aC), estava alarmat amb les constants guerres del seu període i la progressiva crisi de les estructures familiars, que van acabar amb la desaparició de la classe aristocràtica al final del període dels Regnes Combatents. Confuci volia mantindre l’estabilitat de l’ordre social. Aquest fragment expressa la virtut de la Xiao oamor filial, que és una de les virtuts confucianes junt amb el Ren (humanitat) i Li (ritus) per la realització del Camí (Dao). Aquestes virtuts s’adquireixen progressivament a traves de la interiorització de les diferents fases del Dao, per l’educació moral i intel·lectual dels individus i la societat. Aquesta idea d’educació per a tothom va ser innovadora en la seva cultura i moderna encomparació a Occident. El model del mestre es basa en un model dels antics, que ja es trobava al pensament xinès, sobre la importància de la família com a unitat bàsica i d’adoració als avantpassats. Els models del passat són el mitjà d’enfrontar el present i el futur i buscar solucions per millorar les relacions amb els altres. De fet la història xinesa, no només tracta temes sobre els advenimentspolítics de les dinasties també inclogueren assajos en economia, llei, treballs de control d’aigües, astronomia, bibliografia, geografia entre d’altres, biografies. El pensament de xinés és fixa més en l’harmonia que en el conflicte, s’avança a la nostra modernitat en intentar comprendre la història més que en centrar-se en l’exaltació dels fets dels dirigents, i en el qüestionament del poder delsdirigents sinó es segueix el Camí, que en la seva acceptació inqüestionable per part de la societat. Confuci adopta la cultura xinesa amb una visió orgànica i complementària del bé i del mal, i dels elements, més que antagònica i independent, on l’home té una natura perfectible i el mal es només una desviació del bé. La societat xinesa s’articula entorn les unitats de relació pare/fill,marit/muller, germà gran/germà petit, amic/amic. Per Confuci, cada individu ocupa un rol que ha de complir per mantindre l’harmonia social. El principi d’aquesta harmonia es troba a la família. El fill ha de tindre cura del pare, en el si familiar a través de l’amor filial (Xiao) i ha de ser pietós vers al benvolent pare. En política aquesta relació s’expressa en la lleialtat del súbdit i la benevolènciadel príncep. La teoria política és una ampliació de l’ètica comunitària. L’amor, la lleialtat i la solidaritat són peces claus que han de posicionar a cadascú al seu comés amb la menor fricció possible per mantindre aquesta harmonia social que al mateix temps és còsmica. Confuci no idealitza les relacions familiars i socials, sinó que és conscient de les friccions i tensions. Aquest mestre de fetbusca solucions als problemes de la gent i de la vida quotidiana. Per això en aquesta màxima exposa un conflicte, en aquest cas de lleialtats, entre el respecte a la màxima de l’amor filial i el respecte a la lleialtat en la vida pública o la llei. Confuci, entenent que el principi primer i més important per l’harmonia social comença a la família situa en primer lloc l’amor i el deute del fill capal pare que del fill cap a la societat. Insistint en la importància del compliment dels principis morals. La màxima no descarta que la societat o el govern pugui acusar al pare però reprimeix la idea que el fill o faci, és a dir cada unitat individual/moral ha de fer el que ha de fer. En aquest sentit hem de destacar la importància que Confuci, i en general el pensament xinés donen a la moral...