Congrés Eucarístic
Páginas: 3 (633 palabras)
Publicado: 22 de diciembre de 2014
Les Vivendes del Congés Eucarístic de Barcelona 1952.
El conjunt de Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona (1954-1962) és un dels primers exemples construïts
després d’un seguit detemptatives que —de manera generalitzada a tot l’Estat— cercaven la solució del problema de
l’allotjament massiu al temps de la postguerra. Dins el context de l’arquitectura residencial de la dècada de 1950a
Barcelona, el projecte de les Vivendes del Congrés Eucarístic (VCE) genera tot un plantejament global de nou barri
que, per la seva definició, es pot considerar com una experiència pilot. Però elbarri de les VCE no és només un
catalitzador de diferents solucions dirigides a resoldre el problema de l’habitatge, sinó que suposa també l’inici de la
dinàmica de construcció massiva, que esconcretarà, posteriorment, en els primers polígons de la dècada de 1960.
Les Vivendes del Congés Eucarístic de Barcelona 1952.
La coincidència de fets al voltant del 1949 no és
només el resultatd’un clima particular generat per
la crisi de l’habitatge. Aquests esdeveniments
tenen, amb més o menys intensitat, una certa
incidència en el que, molt aviat, prendrà forma com
el projecte depromoció i construcció dels
habitatges del Congrés.
D’altra banda, no s’ha d’oblidar el que va significar
en aquell moment el XXXV Congrés Eucarístic
Internacional, que s’havia de celebrar el maig del1952. Modrego era el màxim responsable local de
l’esdeveniment i, a més, s’havia d’enfrontar a
l’exigència de trobar una solució al barraquisme i
reallotjar-ne els habitants.
Les Vivendes delCongés Eucarístic de Barcelona 1952.
Les Vivendes del Congés Eucarístic de Barcelona 1952.
La proposta de Josep Soteras
manté les idees principals :
simplifica i ordena sensiblement.
En primerlloc, manté la
rellevància representativa del
centre de la zona però
prescindeix dels carrers
concèntrics i radials, i proposa
una trama reticulada clara amb
una plaça al centre fortament...
El conjunt de Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona (1954-1962) és un dels primers exemples construïts
després d’un seguit detemptatives que —de manera generalitzada a tot l’Estat— cercaven la solució del problema de
l’allotjament massiu al temps de la postguerra. Dins el context de l’arquitectura residencial de la dècada de 1950a
Barcelona, el projecte de les Vivendes del Congrés Eucarístic (VCE) genera tot un plantejament global de nou barri
que, per la seva definició, es pot considerar com una experiència pilot. Però elbarri de les VCE no és només un
catalitzador de diferents solucions dirigides a resoldre el problema de l’habitatge, sinó que suposa també l’inici de la
dinàmica de construcció massiva, que esconcretarà, posteriorment, en els primers polígons de la dècada de 1960.
Les Vivendes del Congés Eucarístic de Barcelona 1952.
La coincidència de fets al voltant del 1949 no és
només el resultatd’un clima particular generat per
la crisi de l’habitatge. Aquests esdeveniments
tenen, amb més o menys intensitat, una certa
incidència en el que, molt aviat, prendrà forma com
el projecte depromoció i construcció dels
habitatges del Congrés.
D’altra banda, no s’ha d’oblidar el que va significar
en aquell moment el XXXV Congrés Eucarístic
Internacional, que s’havia de celebrar el maig del1952. Modrego era el màxim responsable local de
l’esdeveniment i, a més, s’havia d’enfrontar a
l’exigència de trobar una solució al barraquisme i
reallotjar-ne els habitants.
Les Vivendes delCongés Eucarístic de Barcelona 1952.
Les Vivendes del Congés Eucarístic de Barcelona 1952.
La proposta de Josep Soteras
manté les idees principals :
simplifica i ordena sensiblement.
En primerlloc, manté la
rellevància representativa del
centre de la zona però
prescindeix dels carrers
concèntrics i radials, i proposa
una trama reticulada clara amb
una plaça al centre fortament...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.