Conjugacio Bacteriana

MICROBIOLOGIA
LA CONJUGACIO BACTERIANA
El principal mecanisme de transmissió de cèl·lula a cèl·lula es la conjugació. La conjugació consisteix en un procés replicatiu en el qual les dues cèl·lules acaben amb copies del plasmidi però no tots els plasmidis són conjugatius. La transmissibilitat per conjugació esta controlada per un grup de gens dins el plasmidi que formen la regió tra. La regiótra conte els gens que codifiquen les proteïnes que participen en la transferència del DNA i en la seva replicació.
La conjugació requereix una cèl·lula donadora, que contingui un tipus particular de plasmidi conjugatiu, i una cèl·lula receptora que no tingui aquest plasmidi. Aquest mecanisme es va descobrir realitzant encreuaments genètics entre cèl·lules donadores i receptores. A més el gens dela regió tra del plasmidi estan relacionats amb la síntesis d’una estructura superficial, el pel sexual. Nomes les cèl·lules donadores tenen aquets pels que permeten l’aparellament específic entre la cèl·lula donadora i receptora. En els bacteris gram negatius es creu que tota la conjugació depèn de l’aparellament ocasionat pels pèls sexuals. Aquets pels estableixen contactes específics amb unreceptor de l’altra cèl·lula i seguidament es retrauen, empenyent una cèl·lula cap a l’altra. Desprès els contactes entre les cèl·lules donadora i receptora s’estabilitzen per la fusió de les membranes externes, i el DNA es transfereix d’una cèl·lula a un altra.
La transferència de DNA requereix la síntesis del mateix i per tant la evidencia de que una de les bandes deriva de la cèl·lula donadora il’altra es sintetitza de nou en el receptor durant el procés de transferència. Un mecanisme de síntesis de DNA de alguns bacteriòfags es la replicació per cercle redundant. En el qual el procés comença quan desprès del contacte de cèl·lula a cèl·lula, en aquest moment es trenca una cadena del DNA circular del plasmidi i es transfereix una banda parental. L’enzim responsable del tall per iniciarel procés es el tra I, que esta codificada per la regió tra del plasmidi F, a mesura que transcorre la transferència, la síntesis de DNA segons el model de cercle redundant, reemplaça a la banda transferida en el donador. Al mateix temps una banda complementaria es sintetitza també al receptor. Per tant, al final del procés, tant el donador com el receptor posseeixen plasmidis completamentformats.
La transferència del DNA plasmídica es molt eficient ja que pràcticament cada cèl·lula receptora que s’aparella adquireix un plasmidi. Quant els gens del plasmidi s’expressen en el receptor, el mateix receptor es converteix en donador i pot transferir el plasmidi a altres receptors, per aquest motiu es diu que els plasmidis conjugatius actuen com agent infecciosos.
un dels plasmidis mésutilitzats el plasmidi F Escherichia coli no nomes es conjugatiu sinó que te la propietat de mobilitzar el cromosoma de manera que pugui ser transferit durant el contacte de cèl·lula a cèl·lula. El plasmidi F es un episoma, es a dir que es pot integrar al cromosoma. Aquest plasmidis es classifiquen de tres maneres. Quan una cèl·lula conte el plasmidi F però no el te integrat al cromosoma es diu que esun F+, les cèl·lules que si tenen integrat el plasmidi al cromosoma són les Hfr amb una alta freqüència de replicació. En canvi quan les cèl·lules no tenen plasmidis F són anomenades F-.
Per tant, la presencia del plasmidi F origina tres alteracions diferents en les propietats de la cèl·lula. La capacitat per sintetitzar el pel F, mobilitzar el DNA per la seva transferència a una altra molècula, il’alteració dels receptors de superfície de manera que la cèl·lula ja no es capaç de comportar-se com a receptora en la conjugació.
També hi ha altres tipus de conjugació com el creuament F+X F- on una cèl·lula F+ contacta per mitja de la punta del seu pel F amb un receptor de superfície es a dir una F-. El pel F es va despolimeritzant des de la seva base. Això provoca l’apariencia de que es...