connectors

Existeixen dos procediments per lligar les diferents parts del text: la connexió
i la referència (gramatical i lèxica).

Pel que fa a la connexió, si es dóna dins de l’oració, s’anomenaconnexió
oracional i si es produeix fora de l’oració, aleshores parlem de connexió
textual.

Els connectors són les paraules o locucions que marquen relacions entre les
idees exposades en un text i enspermeten, doncs, reconèixer l’organització
del text.

En el cas de la connexió oracional, ens trobarem els connectors (anteriorment
anomenats conjuncions o locucions conjuntives) relacionant duesoracions:
una principal i una altra de subordinada. Es tracta, per tant, d’un ús dins les
oracions compostes (p.e. No vindrà avui, sinó demà; Vine aviat perquè et
necessito).
Com es pot observar,de vegades apareixen després d’una coma i d’altres, no.

La classificació d’aquests connectors correspon al que tradicionalment seria la
classificació conjuntiva: copulatius o d’addició,disjuntius, adversatius o
d’oposició, causals, consecutius, condicionals, concessius, finals, completius(
conjunció que),etc.

La seva funció discursiva és lligar el text, donar-li un estil forçacohesionat i
evitar que el text tinga un caràcter telegràfic, cosa que ocorreria si
suprimírem aquests lligams.

Per altra banda, en el cas de la connexió textual, els connectors indiquen una
relaciósemàntica entre diverses oracions independents des del punt de vista
sintàctic.

IES ANDREU SEMPERE
D de VALENCIÀ
LLENGUA I LITERATURA II
Per exemple:

Pere no volia sortir de casa. De totamanera, el seu pare

tampoc el deixava.

Aquests

enllaços

s’anomenen

connectors

parentètics.

Els

reconeixem

fàcilment perquè sempre van entre pauses (entre dues comes o entre unpunt
i una coma) i enllacen amb les oracions anteriors.
A tall d’exemple: Això, ben mirat, no era el que esperàvem.

De vegades, poden actuar també com a connectors oracionals, sempre que...