consejos de distrito
Introducció
La Llei de Grans Ciutats o Llei de Mesures per la Modernització del Govern Local
(Llei 57/2003, de 16 de desembre) va ser posada en marxa pel Govern Espanyol; va
entrar en vigor l'1 de gener de 2004, i consisteix en la modernització de la gestió dels
ajuntaments per desenvolupar i impulsar la participació dels ciutadans en la gestió dels
assumpteslocals. Una d'aquestes mesures és la divisió del municipi en districtes i la
determinació i regulació dels seus òrgans.
Els districtes constitueixen un instrument necessari per crear polítiques de proximitat i
participació en municipis d'alta densitat de població. És un intent de descentralitzar
algunes funcions de l'ajuntament i d'implicar-hi la ciutadania. Tots els ajuntaments que
posin enmarxa aquesta llei han d'establir un percentatge mínim dels seus recursos
destinat a gestionar-se per districtes.
Els ajuntaments han d'establir i generar normes de caràcter orgànic i òrgans adaptats per
a una participació efectiva dels veinats en la vida pública del municipi.
La divisió en districtes, juntament amb la determinació i regulació dels seus òrgans i les
competències que tenguin, notendran cap tipus de perjudici sobre les atribucions del
batlle. El càrrec de president de districte correspon en tot cas a un dels regidors.
Àmbit d'aplicació
•
•
•
•
Municipis amb una població superior als 250.000 habitants.
Municipis capitals de provincia amb una població superior als 175.000 habitants.
Municipis que siguin capitals de provincia, capitals autonòmiques o seus de lesinstitucions autonòmiques.
Municipis amb una població superior als 75.000 habitants, que presentin
circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials.
Als dos darrers àmbits d'aplicació s'exigeix que sigui una decisió presa des de les
Assemblees legislatives autonòmiques corresponents, a petició dels ajuntaments
implicats.
Aspecte Normatiu
L'1 de gener de 2004 vaentrar en vigor la Llei 57/2003 de 16 de desembre, de mesures
per a la modernització del govern local. La regulació actual del règim local la trobem a la
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, sens perjudici de
l'existència d'altres normes bàsiques en altres textos normatius.
L'esmentada Llei 7/1985 ha estat objecte de nombroses reformes parcials, sent la mésimportant la de la Llei 11/1999, de 21 d¿abril. Aquesta reforma es va complementar amb
les d'altres lleis i, singularment, amb la de la Llei Orgànica 5/1985 de 19 de juny, del règim
electoral general.
A grans trets, els aspectes nous que aporta la Llei 57/2003, es troben, d'una banda, en les
modificacions puntuals de la Llei 7/1985 i, d'altra, en la introducció de dos nous títols a
aquesta Llei.Respecte de les primeres, l'article primer de la present Llei de mesures per a la
modernització del govern local introdueix una sèrie de reformes a l´articulat de la Llei
7/1985 que afecten totes les entitats locals o alguna d'aquestes, segons els casos. Així, es
reforça el paper de les mancomunitats de municipis, es fixa un canvi de denominació de la
Comissió de Govern que passa aanomenar-se "Junta de Govern Local", s'atribueixen
funcions a les províncies en matèria de cooperació en el foment del desenvolupament
econòmic i social i de planificació estratègica, se suprimeix el quòrum reforçat de majoria
del ple per a l'aprovació de les ordenances fiscals, etc.
A més a més, amb aquesta Llei es potencien els mecanismes de participació ciutadana,
establint la necessitat dereglaments orgànics en tots els municipis, així com l¿aplicació de
les tecnologies de la informació i la comunicació. La reforma operada en aquest sentit està
en la línia de la Recomanació del Comitè de Ministres -Rec (2001) 19 del Consell
d¿Europa-.
En quant a la gestió dels serveis públics locals, es du a terme una nova classificació de
les diverses formes de gestió, incorporant la figura de les...
Regístrate para leer el documento completo.