Consejos
Páginas: 10 (2409 palabras)
Publicado: 17 de diciembre de 2010
COM COMUNICAR
consells pràctics per fer exposicions orals e caces
Els continguts de COMcomunicar estan subjectes a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 de Creative Commons.
COM COMUNICAR
Llenguatge no verbal:
Un 65% de la informació que es transmet en una exposició oral prové del llenguatge no verbal.
La gestualitat pot accentuar, complementar, susbtituir ocontradir allò que s’expressa amb paraules. — Emprar gestos oberts, com ara mostrar les mans, estirar braços i cames, obrir les espatlles, no interposar objectes entre el propi cos i el públic, com taules, carpetes o llibres, i sobretot assegurar que la cara és visible a tothom. — Utilitzar gestos que acompanyin el discurs i en facilitin la comprensió. Per exemple, indicar amb gestos una mida ouna distància, assenyalar una direcció, descriure un ritme, o estirar dos dits de la mà a l’hora que es diu que es presentaran dues idees clau. — Evitar els tics gestuals que es fan de vegades per nerviosisme: jugar amb un bolígraf o amb l’anell, apartar-se els cabells, col·locar-se bé les ulleres, etc. — Fer moviments pausats, evitar els moviments bruscos. Evitar donar l’esquena a l’auditori.1. Gestualitat
Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori: té més possibilitats de captar i mantenir l’atenció, fer arribar el missatge i obtenir un feedback per adaptar el discurs a l’auditori. — Repartir la mirada entre el públic per aconseguir que tothom se senti mirat, evitar de concentrar la mirada en una banda de la sala o mirar sempre els mateixos interlocutors. —Combinar els diferents tipus de mirada durant l’exposició: radar o panoràmica, làser o focalitzada, i mirall o que rep resposta visual del públic. Adaptar el discurs als moviments o reaccions que s’observen en l’audiència. — Optar per una mirada franca, és a dir, amb els ulls oberts, mirant els assistents a la cara. Una mirada apagada, amb els ulls caiguts, genera apatia, i una mirada que es desviaquan coincideix amb la d’una persona del públic mostra inseguretat. — No mirar al buit, al terra ni al sostre, si no és amb un propòsit determinat. Evitar perdre el contacte visual perquè es llegeix el guió o s’està pendent de les diapositives del programa de presentacions.
2. Mirada
-1-
El paper de la veu és clau per connectar amb l’auditori, fer-li arribar un missatge amb claredat,mantenir-ne l’atenció i transmetre-li, ns i tot, emocions. — Prendre mentalment les mesures de la sala per aconseguir que la veu arribi amb un volum adequat, tant a les persones assegudes a les primeres les, com a les persones més llunyanes. En cas de dubte, convé preguntar als assistents si senten bé l’orador quan parla. — Evitar una entonació monòtona i poc variada; per exemple, alternar frasesenunciatives amb frases exclamatives i interrogatives, o subratllar amb la veu les paraules clau del discurs.
3. Volum i entonació
4. Ritme i pronúncia
El bon orador ha de tenir en compte el poder expressiu de la seva veu i procurar transmetre entusiasme per la temàtica que exposa. — Emprar el ritme idoni per facilitar el seguiment del discurs. Un ritme massa lent provoca sensació de monotoniai un ritme massa ràpid denota nerviosisme. — Fer alentiments en els moments clau i utilitzar pauses que remarquin mots o separin les idees: re ecteixen seguretat i permeten mantenir o recuperar l'atenció de l'auditori. — Pronunciar les síl·labes de les paraules amb claredat; evitar la pronúncia descurada dels sons.
5. Vestuari
El vestuari ha de correspondre’s amb la personalitat de l’oradori, també, amb el propòsit, el registre i el context de l’exposició. — Portar un vestuari que tingui en compte el context en què es produeix l’exposició sense renunciar a la pròpia personalitat. Per exemple, les sabates de taló alt i les corbates, o en l’altre extrem els estrips, poden sobtar en un context en què aquests elements no són habituals. — Portar un vestuari que ajudi a projectar la...
consells pràctics per fer exposicions orals e caces
Els continguts de COMcomunicar estan subjectes a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 de Creative Commons.
COM COMUNICAR
Llenguatge no verbal:
Un 65% de la informació que es transmet en una exposició oral prové del llenguatge no verbal.
La gestualitat pot accentuar, complementar, susbtituir ocontradir allò que s’expressa amb paraules. — Emprar gestos oberts, com ara mostrar les mans, estirar braços i cames, obrir les espatlles, no interposar objectes entre el propi cos i el públic, com taules, carpetes o llibres, i sobretot assegurar que la cara és visible a tothom. — Utilitzar gestos que acompanyin el discurs i en facilitin la comprensió. Per exemple, indicar amb gestos una mida ouna distància, assenyalar una direcció, descriure un ritme, o estirar dos dits de la mà a l’hora que es diu que es presentaran dues idees clau. — Evitar els tics gestuals que es fan de vegades per nerviosisme: jugar amb un bolígraf o amb l’anell, apartar-se els cabells, col·locar-se bé les ulleres, etc. — Fer moviments pausats, evitar els moviments bruscos. Evitar donar l’esquena a l’auditori.1. Gestualitat
Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori: té més possibilitats de captar i mantenir l’atenció, fer arribar el missatge i obtenir un feedback per adaptar el discurs a l’auditori. — Repartir la mirada entre el públic per aconseguir que tothom se senti mirat, evitar de concentrar la mirada en una banda de la sala o mirar sempre els mateixos interlocutors. —Combinar els diferents tipus de mirada durant l’exposició: radar o panoràmica, làser o focalitzada, i mirall o que rep resposta visual del públic. Adaptar el discurs als moviments o reaccions que s’observen en l’audiència. — Optar per una mirada franca, és a dir, amb els ulls oberts, mirant els assistents a la cara. Una mirada apagada, amb els ulls caiguts, genera apatia, i una mirada que es desviaquan coincideix amb la d’una persona del públic mostra inseguretat. — No mirar al buit, al terra ni al sostre, si no és amb un propòsit determinat. Evitar perdre el contacte visual perquè es llegeix el guió o s’està pendent de les diapositives del programa de presentacions.
2. Mirada
-1-
El paper de la veu és clau per connectar amb l’auditori, fer-li arribar un missatge amb claredat,mantenir-ne l’atenció i transmetre-li, ns i tot, emocions. — Prendre mentalment les mesures de la sala per aconseguir que la veu arribi amb un volum adequat, tant a les persones assegudes a les primeres les, com a les persones més llunyanes. En cas de dubte, convé preguntar als assistents si senten bé l’orador quan parla. — Evitar una entonació monòtona i poc variada; per exemple, alternar frasesenunciatives amb frases exclamatives i interrogatives, o subratllar amb la veu les paraules clau del discurs.
3. Volum i entonació
4. Ritme i pronúncia
El bon orador ha de tenir en compte el poder expressiu de la seva veu i procurar transmetre entusiasme per la temàtica que exposa. — Emprar el ritme idoni per facilitar el seguiment del discurs. Un ritme massa lent provoca sensació de monotoniai un ritme massa ràpid denota nerviosisme. — Fer alentiments en els moments clau i utilitzar pauses que remarquin mots o separin les idees: re ecteixen seguretat i permeten mantenir o recuperar l'atenció de l'auditori. — Pronunciar les síl·labes de les paraules amb claredat; evitar la pronúncia descurada dels sons.
5. Vestuari
El vestuari ha de correspondre’s amb la personalitat de l’oradori, també, amb el propòsit, el registre i el context de l’exposició. — Portar un vestuari que tingui en compte el context en què es produeix l’exposició sense renunciar a la pròpia personalitat. Per exemple, les sabates de taló alt i les corbates, o en l’altre extrem els estrips, poden sobtar en un context en què aquests elements no són habituals. — Portar un vestuari que ajudi a projectar la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.