Conservador


Conservador

Al següent any, 1900, va sorgir un altre partit partidari d’intervenir en política per la via electoral, el Centre Nacional Català, creat pel grup que publicava el diari de la UnióCatalanista, La Veu de Catalunya. Aquests dos partits van presentar el 1901 una candidatura unitària, “la candidatura dels quatre presidents” (Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaneri Sebastià Torres), que va acabar imposant-se a Catalunya. Després del seu èxit electoral, els dos partits es van fusionar i van crear la Lliga Regionalista, adoptant La Veu de Catalunya com a òrgande difusió i obtenint el suport d’industrials, comerciants i professionals de Barcelona i cada cop més de propietaris agraris. També van guanyar les eleccions de l’Ajuntament de Barcelona i va ser elprimer cop que no hi van guanyar les forces dinàstiques. A partir d’aquest moment, el joc polític passaria de conservadors i liberals a ser entre republicans i catalanistes. Al llarg de les primeresdècades del segle XX la Lliga Regionalista es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya, amb un ideari definit per Enric Prat de la Riba com La nacionalitat catalana, que reclamava el dret del’autonomia política de Catalunya que es mostrava disposat a intervenir en la política espanyola per descentralitzar l’Estat. Tot i això, fruit de les discrepàncies internes del partit i l’expansió delrepublicanisme de Lerroux, els seus inicis van ser complicats i les eleccions del 1903 i 1905 li van ser adverses, a diferència de les del 1901. Aquestes desfetes electorals van evidenciar lesdesavinences entre els que estaven més a favor d’arribar a acords amb el govern de Madrid i els que no. Finalment, el 1904 Alfons XIII va visitar Barcelona i des de la Lliga Regionalista havien fet un pacteper boicotejar la visita però aquesta no va ser obeïda per un grup de regidors encapçalats per Francesc Cambó i els més radicals van haver d’abandonar el partit i fundar-ne un altre de caire més...