Conspiració a Tarraco

Capítol I: Arragonem
Ens situem en plena època de l'esplendor de l'Imperi Romà sota les ordres de l'emperador Octavi August. Un misteriós viatger està cavalcant en plena nit i sota la pluja per a saldar un deute. Després d'una bona estona cavalcant arriba a la mansio Arragonem on hi pretén fer una parada per recuperar forces. Un cop dins, es troba una innocent noia esclava servint sopar a cinchomenots que ràpidament reconeix com a bandolers i després d'una sanguinolenta batalla els elimina a tots. Cesarió decideix prosseguir el seu camí cap a Tàrraco al matí següent sense la noia. Un cop ben lluny de la mansio i ja fosc, acampa i encén una foguera: just llavors se'n adona que la noia l'ha seguit fins allà i que no té més remei que acceptar-la com a companya de viatge amb rangd'esclava. La noia se'n adona que ell li amaga moltes coses i amb una impertinència groera l'interroga. Ell clarament aclaparat li ordena que calli fins l'alba.


Capítol II: El “Ludus” de Paule
Al matí següent es desperta amb un bon esmorzar de la seva nova companya. Al cap de moltes hores viatjant, interrogatoris i respostes monosil·làbiques per part de Centurió arriben a Tàrraco. Un cop allà enCesarió es dirigeix cap a casa d'un famós lanista. Allí el lanista el posa a prova per comprovar si és o fou amic d'en Tit Pul·lo. Ja comprovada l'autenticitat del nou hoste, en Paule espera intrigat la llarga història que en Cesarió li ha d'explicar.


Capítol III: La porta del Tàrtar:
Ja de nit, en Cesarió surt de la porta del ludus del Paule i indica a la noia (Naausica) que es dirigeixi cap auna posada on podran descansar. Mentrestant, ell es dirigeix cap a un estable on decideix guardar els cavalls i, a la tornada, comença a cavil·lar sobre la conversa amb en Paule i sobre el seu objectiu a Tàrraco. En Paule era amic d'en Pul·lo. Per tant pensava el mateix que ell: en Cesarió havia aconseguit un aliat. Ell mateix s'havia manifestat d'acord en atemptar contra la vida de l'emperador ihavien acordat hora i lloc perquè en Cesarió pogués demostrar-li de què era capaç. Al cap i a la fi, l'emperador havia fet molt pel poble de Roma però poc per la democràcia. Pensar en això el treia de polleguera.
Capítol IV: L'aposta:
Publi Agrícola tenia entre les seves mans les notes conforme hi participaven. Totes confirmaven la seva participació menys una: la d'un vell mariner. No podiapermetre's que hi hagués gent que conegués l'aposta però que no hi participes. Massa arriscat. El seu fidel criat li tocaria fer la feina bruta. Ben fet: un perill menys. Més tard aparegué Murena, el germà d'en Publi. Havia aconseguit infiltrar-se i fer-se amic de l'emperador: estaven a punt de donar el cop final. Tot estava llest. En Publi va comentar-li al seu germà que deixés la dona amb la queestava. Era massa influent i perillosa i no es podien permetre tal perill.


Capítol V: August
L'excels emperador August es troba assegut en el seu palau revisant els missatges que li envien de Roma. Estava cansat, molt cansat i per canviar d'aires va decidir anar a fer una volta pel fòrum. Mentre camina pel centre de Tàrraco, va fent memòria i recordant l'epòca en la què va estar greumentmalalt. Un metge l'havia curat gràcies a un tractament de banys termals. Es veu obligat a apartar els seus pensaments quan la gent el comença a saludar. Al cap d'una estona es troba l'Agrícola que li insisteix amb el tema d'acceptar a viure una temporada fora del castell: a una vil·la dels afores i li comenta que està organitzant un esdeveniment de gladiadors. August accepta encantat, tot i que sensesaber que l'Agrícola en trama alguna: tot està llest perquè el princeps mori.


Capítol VI: Ultor
L'artesà li havia fet una arma personalitzada i en Cesarió estava molt satisfet; just el que ell volia. Un cop pagada es va dirigir cap al lloc acordat amb en Paule el lanista. El metge va procedir a examinar-lo i després d'algunes preguntes van anar cap a l'arena. S'havia d'enfrontar als tres...