Constituci I Cultura Democr Tica

CONSTITUCIÓ I
CULTURA DEMOCRÀTICA
Josep M. Vallès
Universitat Autònoma de Barcelona

WP núm. 157
Institut de Ciències Polítiques i Socials
Barcelona, 1999

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials fou creat l’any 1988 com un consorci entre la
Universitat Autònoma de Barcelona i la Diputació de Barcelona. L’Institut està adscrit a la Universitat
Autònoma de Barcelona.
“Working Papers” publicatreballs en elaboració, amb l’objectiu de facilitar-ne la discussió
científica. Llur inclussió en aquesta sèrie no limita una publicació ulterior per part de l’autor, que
conserva la integritat dels seus drets. Aquest treball no pot ser reproduït sense el permís del seu autor.

© Josep M. Vallès
Disseny: Toni Viaplana
Impremta: A.bis
c/ Leiva, 3, baixos. 08014 Barcelona
ISSN: 1133-8962
DL:B-13.744-99

2

La invitació a participar en aquest Cicle sobre la influència jurídica i política de la Constitució de
1978 em permet presentar en aquesta sessió algunes consideracions sobre la relació entre el règim
constitucional democràtic d'aquests darrers vint anys i la cultura política1 . No em proposo, per tant, fer
una anàlisi jurídica del text, del seu desenvolupament o de la seva aplicació,sinó relacionar aquest text
constitucional amb alguns elements de la cultura política dominant, d'acord amb algunes aportacions
recents de la ciència política.
Com ja sabem, aquest periode 1978-1998 es caracteritza per ser el de continuïtat democràtica
més llarga de tota la història espanyola i el segón més llarg d'estabilitat constitucional. La història
constitucional espanyola havia estat moltaccidentada i la història democràtica desgraciadament molt
breu. De les nou constitucions -inclosos dos projectes no promulgats-, l'únic text constitucional que
supera en vigència efectiva el de 1978 és la Constitució canovista de 1876, però amb freqüents
suspensions de garanties constitucionals i amb deformacions profundes en la seva aplicació. Un cert
nivell de qualitat democràtica -amb relativapuresa electoral i exercici de llibertats polítiques i socials
bàsiques - només pot ser atribuït a alguns anys del periode republicà de 1931-1936.
La Constitució de 1978 i el sistema democràtic que regula ofereixen, doncs, un "record" nou en
el nostre país, més aviat especialitzat en periodes llargs de règims autoritaris, interromputs per breus
intervals de normalitat constitucional.

1. ELS FACTORSD'ESTABILITAT POLÍTICA: JURÍDICS, SOCIOECONÒMICS,
CULTURALS
Com podem explicar aquesta estabilitat? A què podem atribuir aquest èxit o èxit relatiu de
pervivència democràtica i constitucional, tot i haver travessat per moments de risc de desestabilització i
d'involució -l'esfondrament repentí del partit del prime r govern democràtic, el cop d'estat del 23 de febrer
de 1981, la violènciaterrorista, la desil.lusió o "desencanto" de l'opinió?
Una resposta ràpida podria ser que la Constitució de 1978 és molt superior en la seva qualitat a
les que l'havien precedit: el disseny de les institucions i de les regles d'intervenció de la ciutadania en la
decisió política estarien més ben definits i tècnicament més perfilats que els dels textos anteriors.
No hem de minusvalorar la importància dedefinir institucions harmòniques ni hem de posar en
dubte la competència dels nostres constituents i –especialment- dels ponents constitucionals, alguns d'ells
professors de dret constitucional ben coneguts, com Jordi Solé o Manuel Fraga, o juristes acreditats com
Miquel Roca, Gregorio Peces-Barba, José P. Pérez Llorca o Miguel Herrero de Miñón. No és necessari
privar-los del seu mèrit. Peròl'argument de la qualitat tècnica és insuficient. Però també són coneguts els
casos de Constitucions tècnicament molt perfectes que han durat poc i no han permès la consolidació del

3

sistema democràtic: l'exemple tradicional és la Constitució alemanya de Weimar o, fins i tot, la
Constitució republicana espanyola de 1931.
Per tant, l'explicació d'aquesta consolidació l'hauriem de buscar en altres...