Contabilidad de costes (cat)

TEMA 1. INTRODUCCIÓ
1.1 La comptabilitat externa i la comptabilitat interna
Reflexions prèvies
Poca aplicació de la comptabilitat de costos a les PIMES. La idea de comptabilitat de costos però ha anat canviant.
Hi ha dificultat per establir fronteres amb altres especialitats de la comptabilitat o de l’economia de l’empresa (saber si una inversió està finançada amb fons propis o aliens, té aveure molt amb els costos financers). S’entra amb unes eines que tenen lligams amb altres costos.
La primera idea de quan es pensa de comptabilitat, és la comptabilitat externa però hi hagut una evolució d’aquest concepte de comptabilitat. La comptabilitat interna al no ser obligatòria s’aplica poc. El concepte de comptabilitat de l’empresa cada vegada més costa d’entendre que és una eina depresa de decisions.
1.1.2 Evolució del concepte de comptabilitat de l’empresa
Esquema bàsic comptable
Què tenim quan parlem de comptabilitat i a on anem. Hi ha en primer lloc la comptabilitat general o teòrica que són els fonaments i la comptabilitat aplicada. L’aplicada és la que acaba fent funcionar les unitats econòmiques. D’aquí hi ha dos aspectes més la Micro i la macro comptabilitat. En lade costos interessa la micro. De la micro tenim dos àmbits el públic i el privat. Tan la pública com privada hi ha externa i interna. En la micro privada és la que interessa ja que la comptabilitat de costos es basarà en la privada.
Comptabilitat aplicada micro comptable de l’empresa privada en l’àmbit intern.
L’activitat comptable bàsica
Elaboració de la informació
El primer que s’ha defer per comptabilitzar fets econòmics cal elaborar la informació. Per això cal :
Identificar. Quins són els fets que l’empresa necessita comptabilitzar i quins no.
Quantificar. Mirar físicament què és el que s’ha comprat, venut, etc. Es parla de unitats físiques
Valorar. Es parla d’unitat monetàries. Caldrà fer servir el què diu la normativa (preu d’adquisició, preu de mercat tot i que noestà permès). Valor raonable.
Registrar. Cal registrar tot allò que es valora o es quantifica.

Comunicació de la informació. Cal que la sàpiga tothom o no?
Entitats financeres. El primer que et demanarà un banc és el balanç de l’any anterior si vols demanar un préstec.
Administracions públiques. Hi ha moltes empreses que porten comptabilitat per què l’ens públic ho demana, sinó no laportarien.
Clients. Els clients també volen saber la informació comptable per què l’empresa pugui complir amb el què ha pactat amb el client.
Creditors. Per saber si es cobrarà o no.
Accionistes. Si és una empresa gran, s’informa de l’activitat comptable.
Directius. Són els que han de prendre les decisions segons la comptabilitat interna.

Verificació de la informació. Tota la informació quedona l’empresa si és certa o no.
Auditoria externa. Analitzen mitjançant eines si la informació que facilita l’empresa és certa i verificable.
True and fair view. Concepte de la imatge fidel de l’empresa.
Obligació legal d’auditar. No tothom ha d’auditar, hi ha obligacions legals, és a dir límits. La obligació legal d’auditar té en compte el valor de l’actiu, dels ingressos i el número delstreballadors.
Auditoria interna. No és tan comptable. Cada vegada més les empreses a part d’auditar la part comptable també auditen els processos. Moltes vegades les empreses no funcionen bé per què els processos són inadequats.

L’anàlisi i interpretació de la informació. Aquesta part és la més important per què és la que permet prendre decisions.
Avaluar les dades comptables. Perinterpretar els resultats obtinguts, per conèixer la posició econòmica del patrimoni, l’evolució històrica de les ràtios,...
Analitzar altres aspectes no comptables. Cal analitzar tots aquells aspectes que no tenen res a veure amb la comptabilitat (exportacions, bon ambient,...). Lligar aspectes comptables amb no comptables.
Establir criteris de decisió. Què pesarà més, el mercat, els costos, els...