CONTABILIDAD DE COSTOS

04
Eina-e

Lliçons de comptabilitat
de costos

Ricard Monclús Guitart
Maria Arántzazu Vidal Blasco

Edita:
Publicacions URV
1a edició: octubre 2010
ISBN: 978-84-693-6534-2

Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili:
Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona
Tel. 977 558 474 - Fax: 977 558 393
www.urv.cat/publicacions
publicacions@urv.cat

Lliçons de comptabilitat de costosDr. Ricard Monclús Guitart
Dra. Maria Arántzazu Vidal Blasco

Tarragona, 2010

Índex de continguts
Primera lliçó. La comptabilitat de gestió i la seva història
Segona lliçó. El cost
Tercera lliçó. El cicle comptable
Quarta lliçó. Els costos directes i els costos indirectes
Cinquena lliçó. Els costos fixos i els costos variables
Sisena lliçó. Els costos dels materials
Setena lliçó.Els costos de la mà d’obra
Vuitena lliçó. Els costos indirectes
Novena lliçó. Els costos financers
Desena lliçó. Els centres de costos
Onzena lliçó. Els costos estàndards

7
15
31
49
67
83
103
121
141
157
181

Les imatges recollides en aquest manual han estat descarregades dels webs següents:
http://iesgabrielciscar.org/eXe/
http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/

Primeralliçó
La comptabilitat de gestió i la seva història
1. Orígens de la comptabilitat
2. La comptabilitat de costos
3. Evolució de la comptabilitat de costos
4. Definicions i tipus de comptabilitat

Si els estudiants de comptabilitat comprenen el
perquè i el com de l’evolució de la comptabilitat, llavors
seran capaços d’adaptar el sistema comptable als
canvis futurs de l’entorn.
Johnson(1986)

1. Orígens de la comptabilitat
El que podríem anomenar tenidoria de llibres, que és una part del sistema comptable,
té els seus orígens, de forma molt rudimentària, més de 3.000 anys abans de Crist. A
Egipte els escribes portaven els comptes dels sacerdots i
dels faraons i registraven les propietats de béns i terres. En
l’època del hebreus, els escribes duien a terme tasquesadministratives, el cens de la població i la comptabilitat que
podríem anomenar pública.
Posteriorment, els fenicis, com que portaven activitats comercials a molts pobles i colònies, van haver de perInventari i comptabilitat
d’un temple d’Abousir
feccionar els sistemes comptables que havien heretat dels
(2400 aC).
egipcis.
Museu del Louvre. París.
Els grecs exercien l’administració pública ambforça
diligència, i els empleats públics havien de retre comptes de la gestió. Dels romans ja ens
queda constància de llibres registre com l’adversaria, que feia les tasques d’esborrany i
on figuraven els cobraments i els pagaments, de forma cronològica i amb identificació
de la persona causant. També hi havia un llibre de venciments, anomenat kalendarium,
un registre patrimonial, amb entrades isortides, del qual en deien liber patrimonii, així
com un llibre on s’anotava el destí del pressupost de l’Estat, i que portava per nom breviarum.
Tots aquests documents es van oblidar a l’edat mitjana, en què l’economia era de
subsistència, i els intercanvis, prou escassos. Solament les ordes religioses utilitzaven
inventaris per controlar els béns i les transaccions.

9

Ricard MonclúsGuitart i Maria Arántzazu Vidal Blasco

A finals del segle xiv i principis del segle xv, es
produeix un fort increment de l’activitat comercial en les
principals ciutats italianes. Aquest comerç a poc a poc
esdevé intercanvi, i sorgeix la necessitat de millorar les
tècniques de registre de les operacions. És llavors quan
fra Luca Paciolo escriu Summa de aritmetica, geometria,
proportioniiet proportionalita, on hi ha un capítol en què
tracta diversos llibres comptables, com l’inventari, l’esborrany, el llibre diari i el llibre major, així com instruccions per confeccionar el balanç.
A poc a poc, i gràcies al fort desenvolupament comercial de l’època, van anar sorgint diversos escrits relacionats amb la comptabilitat a Alemanya, Anglaterra, Holanda,
on es veu la difusió del...