Contaminació de la biosfera

L’aigua es pot contaminar a causa de:

• L’abocament excessiu de substàncies que es poden descompondre de manera natural com la matèria orgànica i els fertilitzants.

• L’abocament de substàncies que no es descomponen de manera natural.

• L’abocament de substàncies tòxiques.

• L’abocament d’aigües residuals de refrigeració que provoquen un augment de la temperatura.

• Un consumexcessiu d’aigua pot provocar l’augment de concentració dels contaminants.

Les aigües estancades (llacs, aqüífers) es renoven molt lentament i, per tant, es contaminen més fàcilment que no pas les dels rius que al tenir més moviment es netegen més.
Un dels problemes derivats de la contaminació de l'aigua és l'eutrofització o creixement massiu d'algues en un ecosistema aquàtic. Aquest fenomenes produeix quan l'aigua rep gran quantitat de nitrogen i fòsfor, substàncies que les algues fan servir de nutrients, de tal manera que les algues proliferen desmesuradament i l'aigua esdevé tèrbola i verda.
Per descompondre totes les restes de les nombroses algues que van morint, els bacteris descomponedors han de consumir molt d'oxigen, que aviat és insuficient. La falta d'oxigen provoca lamort massiva dels peixos, de les algues i d'altres organismes que viuen a l'aigua. En aquestes noves condicions, es multipliquen els microorganismes anaerobis que descomponen la matèria orgànica sense necessitat d'oxigen però desprenen metà, àcid sulfúric i altres substàncies d'olor i gust desagradable, i de vegades tòxiques.
L'ús de determinats detergents, els adobs i els purins constitueixen lacausa més important d'eutrofització dels llacs i embassaments perquè aporten a l'aigua gran quantitat de fosfats i nitrats.

La salinització de l'aigua dolça s'esdevé sovint en zones de la costa, quan s'extreuen grans quantitats d'aigua de pous i aqüífers subterranis. Si s'extreu més aigua de la que arriba subterràniament, de mica en mica l'aigua salada del mar, propera a l'aqüífer, s'infiltra perles porositats del terreny i es barreja amb l'escassa aigua dolça que encara resta a l'aqüífer. Com a conseqüència, l'aigua extreta esdevé cada cop més salada, fins al punt que arriba a no ser potable.

La contaminació tèrmica de les aigües s'esdevé quan les indústries fan servir l'aigua per refrigerar les màquines, la qual cosa provoca un augment brusc de la temperatura de l'aigua. Si l'aiguacalenta es retornada als rius, llacs i embassaments, disminueix la quantitat d'oxigen de l'aigua, perquè com més alta és la temperatura, menys oxigen es dissol a l'aigua. La falta d'oxigen pot provocar la mort de peixos i d'altres éssers vius que viuen a l'aigua.

Moltes de les substàncies tòxiques que arriben a l'aigua i determinats microorganismes poden comportar problemes de salut per a lespersones que utilitzen aquestes aigües per banyar-se o per beure. La flora i la fauna de l'ecosistema aquàtic també es veu afectada per les substàncies contaminants. Al nostre país són freqüents malalties provocades pel consum d'aigües contaminades o pel contacte amb elles, com ara micosis, afeccions gastrointestinals, otitis, infeccions urinàries, conjuntivitis, etc.

Les aigües marines rebenuna important quantitat de residus urbans i industrials a més de la que generen la navegació en general i el transport i els pous de petroli. A alta mar també es localitzen zones d’abocament de substàncies perilloses (residus radioactius, armes químiques).

Els oceans i els mars cobreixen més de les dues terceres parts de la superfície de la Terra. A les seves aigües podem trobar moltesformes de vida, des de plàncton i plantes marines fins a enormes balenes. D'altra banda, els oceans tenen un paper molt important en el cicle de l'aigua, en la formació de climes i en la constitució química de l'atmosfera. Des de fa milers d'anys, els éssers humans han explotat els recursos que ofereix el mar: pesca, mitjà de transport de mercaderies i persones... i fins i tot l'han utilitzat per...