Contaminació marina

Contaminació marina

La contaminació marina és la contaminació que afecta mars i oceans, des de la zona de rompents fins a mar obert. Inclou la que es produeix a les costes, als ports, en la plataforma pesquera, en la indústria, en la navegació i en les zones marítimes. Té un caràcter global, cosa que requereix convenis internacionals, com el MARPOL, i activitats internacionals dirigides a aassegurar-ne un desenvolupament sostenible.[1]
El medi ambient marí té en principi una certa capacitat d'autodepuració, però al final del segle XX la seva contaminació ha arribat a un nivell tal que supera el límit que pot ser assimilat naturalment en un temps raonable. Per tant es necessiten millores tecnològiques i econòmiques, i canvis polítics i socials, encaminats a avaluar el seu estat,millorar-lo i evitat que es malmeti encara més.
A més de la contaminació, altres aspectes que influeixen al medi ambient marí poden ser, per exemple, la seva sobreexplotació biològica, especialment la pesca massiva, la degradació costanera a causa de la construcció massiva, dels usos industrials, de l'excés de ports, etc. Cal tenir en compte, a més, que el canvi climàtic també afecta a la zonacostanera.

Fonts

Una bona part de la contaminació marina arriba per rius, rierols i aigües subterrànies; però també pel vent i l'activitat nàutica
La contaminació marina prové de fonts que es poden agrupar en naturals, agrícoles, urbanes i industrials. Aquestes fonts inclouen la contaminació emesa en continu, a causa de la seva activitat, i la que es pot emetre per accidents.[1]
Les activitatshumanes del sector primari: ramaderia, avicultura, agricultura, etc. generen substàncies orgàniques i inorgàniques que son riques especialment en nitrogen (nitrits i nitrats, principalment) i fòsfor (fosfats), a més de matèria que consumeix oxigen i de vegades organismes patògens. Algunes d'aquestes substàncies també es produeixen a la natura. Aquests residus arriben al mar a través de l'aigua,superficial o subterrània.[1]
La contaminació urbana prové de les aigües residuals (clavegueres) amb residus de les llars i dels locals comercials. Aquestes aigües, si no es tracten adientment, contenen matèria consumidora d'oxigen, partícules sòlides en suspensió, compostos inorgànics i bacteris nocius. El cas dels residus industrials és semblant, amb la diferència que els residus són de natura moltmés diversa.[1]

Contaminants marins

Hom sol considerar vuit tipus de contaminants marins, tot i que se'n poden trobar més, tots ells d'origen antropogènic (introduits pels éssers humans). Aquest són:[2]
• Productes químics tòxics. Els més persistents i nocius son els herbicides, pesticides i les substàncies actives dels detergents, sabons i altres productes d'higiene i neteja(tensioactius). Arriben al mar per l'aigua i pel vent.
• Fertilitzants químics dels conreus que son transportats per rius i rierols, i que provoquen l'eutrofització de l'aigua dolça i marina.
• Matèria orgànica resultat de les activitats humanes, que es descompon consumint oxigen necessari per a la vida marina.
• Bacteris o agents infecciosos i els seus productes, perjudicials per al medi marí.
• Petroli iels seus derivats. Cada any es vessen al mar 2,4 milions de tones d'hidrocarburs. Una tercera part d'aquesta contaminació és a causa de descàrregues industrials i drenatge urbà, una altra tercera part per la neteja dels tancs de vaixells petroliers i per eixugar les sentines de vaixells de tota mena. Només un 12% és a causa d'accidents de vaixells i tancs (com per exemple el del Prestige, o mésrecentment el de BP al golf de Mèxic), tenint en compte que un 9% hi arriba al mar per l'atmosfera. El 2% restant de la contaminació del mar per productes petroliers és causat per l'explotació de plataformes petrolíferes.[3][4][5][6][7]
• Residus radiactius produïts a la mineria, les centrals nuclears de producció d'energia (electricitat), les proves d'armes nuclears i l'us mèdic, científic i...