Conte caputxeta vermella 2

Tots coneixem el conte de la Caputxeta Vermella però ningú no ens l'ha explicat mai des de la perspectiva del llop.
El llop sempre havia cuidat el seu bosc i, de cop, es va trobar amb una personaestranya, amb pinta sospitosa (quina caputxa!), que li explicava històries sobre una àvia malalta.
Ell volia demostrar a la nena que el bosc era perillós. Per això va fer un pacte amb la seva àvia perdonar-li un ensurt.
La petita, en arribar a la casa i trobar-se el llop vestit d'àvia, va començar a menysprear-lo: "Quines orelles! I quins ulls! I quines dents!" Que desagradable! El llop posaval'altra galta un cop i un altre, i la caputxeta no parava d'insistir, fins que ell, cansat, va respondre: "Aquestes dents... són per menjar-te millor!".
La nena es va espantar i va sortir correntscridant. El llop va sortir de la casa per calmar-la, però no hi va ser a temps. Així va ser com va aparèixer el caçador. I l'àvia... doncs l'àvia mai es va voler posicionar i explicar la seva versió dela història.

Quan tinguem un problema i ens bloquegem, agafem distància per veure totes les posicions, tal i com fan els mediadors professionals.

No jutgem i centrem-nos en el problema.Perquè, a la vida, tots som Caputxetes i tots som llops.



________________________________________________



Conte sobre els judicis i els prejudicis
Hi havia una vegada un petit poble on hivivia un home vell i molt pobre que tenia
un fill. Tots els habitants de la vila envejaven l’home perquè tenia un cavall blanc
preciós. Un dia, el rei li va oferir quantitats fabuloses de diners pel seucavall, però
l’home li va dir:
- Per mi, aquest cavall és com una persona, és com un amic i... ¿com es pot vendre
una persona o un amic?
Tot i que era pobre, l’home no va vendre mai el seucavall. Un matí va descobrir
que havia desaparegut de l’estable. Tot el poble es va reunir i li van dir:
- Vell estúpid! Ja sabíem que algun dia et robarien el cavall... Hauria estat millor que...