Conte Cinecies


Pol l’astronauta

En Pol de molt petitó jugava amb coets, naus etc... Li agradava tant que no parava de jugar i somiar en ser astronauta, en Pol a mida que es feia gran estudiava molt i molt peròsobretot allò que li agradava més, coses sobre l’espai.
En Pol va anar creixent i a mida que creixia també va anar creixent la seva inquietud per a tot lo que es referia a l'espai , tal era la sevanecessitat per explorar que va anar varies vegades als centres de la NASA a demanar que el deixessin treballar amb ells però sempre es trobava que li deien que no dons no tenia gairebé experiència peròell insistia que això era la seva vida i donaria qualsevol cosa per esta allà dins i conèixer tot l’estudi que ells feien. Van anar passant els anys però en Pol no es rendiria mai i ho va anarintenten varies vegades, quan un dia que ell ja tenia vint-i-nou anys va rebre un telegrama en el que li demanaven que es presentes a les oficines central de la NASA el proper dijous a les deu del matí,tothom volia conèixer a aquell noi que mai havia deixat de insistir per a treballar amb ells.
En Pol va estar tota la resta de setmana molt nerviós esperant que arribes el dijous. A la fi havia arribatel dia somiat, ja era dijous! va arribar cinc minuts abans d'hora i el van fer esperar a un despatx que li va semblar enorme , van ser els cinc minuts mes llargs de la seva vida. Més tard va sentirunes pases que venien de lluny es va obrir la porta d'aquell despatx i van entrar dos senyors un jove i un altre de més vell, van començar a parlar i es van passar casi be tot el matí allà dins , peròen Pol va marxar molt content i animat.
Després de sis mesos en Pol i uns quants ajudants de la NASA van aconseguir un coet Super potent , i després de fer unes quantes proves , va preparar-se permarxar a Plutó .Després de uns dies va arribar a Plutó , va començar a explorar per aquí i per allà fins que va trobar una cova al nord del planeta . Va conèixer a un amic que semblava marcià, millor...