Conte De Nadal

La Tronca de Nadal

Un vint-i-cinc de desembre, dos germans bessons de set anys, es van despertar i van veure que la Tronca no i era. En trobar-se en aquesta situació, es van sorprendre i vanpensar que si no tenien aquell ésser, no la podrien cagar, i per tant no tindrien regals. Ells es van posar molt tristos, amb els ulls brillants, casi plorant i van decidir anar a la recerca de la tronca.Van sortir de casa molt abrigats, el paisatge era blanc, havia estat nevant durant tota la nit de Nadal, i entre la neu del carrer si podia distingir un rastre de petjades que sortia des del davantdel portal de casa dels dos nens. En veure aquell rastre es van decidir a seguir-lo, tot convençuts que allí trobarien aquell ésser màgic, que, en colpejar-lo els mes joves de cada casa, caga regals.Tot convençuts, van enfilar-se muntanya amunt seguint el rastre. Quant arribaven al cim, els nois es van trobar en mig d’un passadís fet per pins altíssims, els nois es van sentir estranyats peraquella insòlita situació, però tot i així van seguir aquell camí que havia passat de ser en forma de petjades a ser un passadís natural format per arbres.
Com més s’endinsaven en aquell camí de murallesvegetals, anaven apareixent cada cop més adornaments. Els primers pins tenien alguna boleta brillant, més endavant tenien llums i boles, i ja al final del camí tot un cercle d’arbres decorats iil·luminats rodejaven una Tronca enorme envoltada de tantes com ella però petites que els nois mai les van poder arribar a contar totes. Quant ells van veure tot allò van al·lucinar, no es creien el queestava passant, el que estaven veient, una Tronca enorme donant regals que les petites es menjaven. En aquell moment, els nois no s’havien que fer i es van posar a cridar la seva, però ella no vareaccionar fins que va acabar de menjar.

Un cop la Tronca va acabar de menjar els regals que posteriorment cagaria, es va pujar als nois al seu llom, i els va tornar a casa seva. Durant el camí els i...