Conte Sant Jordi





















Hi havia una vegada, un home molt petit, i rodonet que es deia Lluís, estava passejant per un prat, faltava poc perquè arribes l’hivern, i volia disfrutar de l’últim dia de tardor. Justament a les 6:30 de la tarda començaria l’hivern. El senyor Lluís no soportava l’hivern i per això volia gaudir l’últim dia de tardor.

L’home mentre passejava pel prat,veia com les fulles ballaven a causa del vent, ell es sentia tranquil i relaxat. Quan es va cansar de caminar,va seure sota un arbre a llegir el seu llibre preferit que es deia :“La cua màgica.”

En Lluís es va quedar dormit, i quan es va despertar ja eren les 5:30, només faltava 1 hora perquè arribès l’hivern. Començava a tenir fred i volia tornar cap a casa, però abans de pensar-s’ho duesvegades li va caure una nevada, el pobre Lluís va pensar mira ja ha arribat l’hivern! El pobre no va poder tornar a casa seva. Va decidir buscar algun lloc on refugiar-se. Va emprendre el seu camí.

Més enllà va veure alguna cosa estranya, es va aproximar, i va descobrir que era una casa abandonada. El petit Lluís, va decidir que es podia quedar allà fins que acabés la nevada. La casa era vella iplena de teranyines. L’home no li feia gaire gràcia haver de passar la nit allà, però era l’única manera de sobreviure aquella nevada. Així ho va fer, va passar-hi la nit. Quan es va llevar, va veure que tot estava nevat, però ja havia parat. Va decidir tornar a casa, ja que havia parat de nevar. Li costava molt caminar per la neu, perquè no hi estava acostumat.

Va arribar a casa, i el primerque va fer va ser: encendre la seva llar de foc, seure a la seva butaca ben calentó i continuar el seu llibre preferit.

Una vegada acabat el seu llibre va anar a fer-se l’esmorzar. Es va preparar un suc de taronja amb unes bones torrades. Quan va acabar, va anar al seu ordinadoret a mirar si tenia correu.
Una vegada l’havia obert va veure que tenia dos missatges va obrir el primer i deiaaixí:
Estimat Lluís, sóc la teva admiradora secreta, et vull conèixer en persona. M’agradaria quedar amb tu demà dia 23 d’abril a la biblioteca Pompeu Fabra. En Lluís es va quedar molt estranyat i va pensar...- Jo, una admiradora secreta ?
Bé doncs, sense pensar-s’ho dues vegades va obrir el següent missatge i deia així:
Estimat Lluís, ahir et vaig estar esperant molta estona i no vas aparèixerper la biblioteca. Avui dia 24 d’abril, et donc una última oportunitat, quedem a les 5:00. Sí o Sí ?
En Lluís no so acabava de creure, però com que tenia que anar a tornar uns llibres a la biblioteca, va decidir que de pas podria conèixer a la seva admiradora. El petit Lluís va pensar que seria millor que li envies una resposta. Així que va contestar-li :
No sé qui ets, però m’agradariaesbrinar-ho, així que allà hi serè a les 5 en punt.
En Lluís va mirar l’hora. Com que ja era hora de dinar i tenia gana va decidir que per dinar es faria macarrons amb pollastre arrebossat. A ben dinat va anar mirar les notícies però com que no feien res interessant va decidir anar a l’ordinador a veure si tenia resposta de la seva admiradora.
Doncs sí, i el missatge deia així :
Allà t’espero a lescinc en punt, sens falta. Com que ja eren les 4:45, i estava molt nerviós, va començar anar tirant cap a la biblioteca.
Un cop hi va ser-hi va buscar si havia algú, però només hi havia una nena petita i li va preguntar: Que t’has perdut ?- No, t’estava esperant a tu.- A miiiiiiiiiiii?- Si a tu !

Resulta que aquella nena no se sap perquè, coneixia al petit Lluís i al seu llibre, i li va demanarsi li podia deixar.

En Lluís li va dir:
- Sí, es clar que te’l deixo !, però tinc un dubte.
- Quin dubte? –L’hi va preguntar la nena.
- Perquè el vols? - Va dir-li en Lluís.
- Perquè a l’escola ens han demanat que portéssim un llibre imaginari i divertit com el teu !
- D’acord però m’has de prometre, que me’l tornaràs tal i com te l’he deixat.
-D’acord, ho prometo!
Doncs sí, en...