conte

Un dia una mica boirós i no gaire agradable, el detectiu privat Roger Hudson, nascut i criat a l'estat de Colorado dels Estats Units, on seguia vivint fins ara, s’aixecava il•lusionat. Un home d'allò més atent i enginyós, un verdader geni de l'espionatge i la investigació, de cabells castanys amb un toc de color negre, bastant alt i amb uns músculs molt marcats, tenia unes dentsarrenglerades com un esquadró de soldats, anava sempre molt ben vestit i portava barret. Aquell mati es preparava per agafar un vol cap a Berlín, (Alemanya). Però aquell dia no estava de servei, eren vacances, cosa que en la seva vida escassejava molt ja que sempre estava ocupat en algun cas o altre.
En arribar a l'aeroport, ell que era un senyor amb un gran sentit de la orientació va trobar la sevaporta de sortida ràpidament, però la mala noticia li va arribar només arribar-hi, el vol s'havia retardat una hora. La única idea que se li va acudir per no avorrir-se va ser començar a conèixer els passatgers que l'acompanyarien en aquest llarg vol de deu hores de viatge. Li va cridar molt l'atenció un home que semblava molt nerviós, com si sabés que alguna cosa dolenta li passaria en el pròximsmoments. El Sr. Hudson no va dubtar en acostar-se i presentar-se, es va acostar per l’esquena i li va dir:
- Hola - el senyor es va girar molt sobtat com si tingues por- sóc el Sr. Hudson, Roger Hudson- va afegir Roger .
- Jo em dic James, James Pirlo, sóc italià, de Sicília - va respondre el Sr. Pirlo.
Roger va donar un cop d’ull al seu bitllet d’avió, el Sr. Pirlo s’assentava al costat d’ell.
- Em sembla que ja tindrem molt temps de conèixer-nos a l’avió, pel que veig s’asseu al meu costa t- va afegir Roger.
Un home d’aspecte sospitós s’anava acostant, i quan ja va ser allà davant mateix va agafar per l’espatlla a James i li va dir:
- Va marxem! Que l’avió ja ha arribat i la porta d’embarcament ja està oberta.
- Tu com sempre tan sec i mal educat, aquest és el meu germà Marco.Roger en Marco, Marco en Roger - va dir el seu nou conegut italià.
- Encantat de conèixer-lo - va afegir en Roger.
- Igualment, però ràpid, embarquem d’una vegada per totes - va respondre en Marco.
Van embarcar junts, quan desaven l’equipatge Roger va veure que Marco portava força equipatge de mà i que, a més, pesava bastant. Just després d’enlairar-se, Marco va anar al lavabo i el seu germàse’n va anar a parlar amb l’hostessa sobre un problema en la seva butaca, tot just quan els dos tornaven a ser als seus llocs pertinents, es va sentir el crit d’una hostessa. Ràpidament Roger es va aixecar i va anar a veure que havia passat, hi havia un home mort al terra del lavabo. Un senyor estava inspeccionant el cadàver, era una mica baix d’estatura, de cabells rossos i vestia una caçadora de pellmarró junt amb uns pantalons texans. L’home es va girar i Roger va veure que tenia una placa de policia.
- Sembla que l’han escanyat amb una corda o un cinturó – va dir el policia en girar-se.
- Si, però crec que les marques de la corda són de després de la mort, perquè no tenen marques morades, el deuen haver enverinat- va afegir Roger.
- Qui és vostè?- va preguntar el policia.
- Em dicRoger Hudson, detectiu privat però també havia treballat per la policia. I vostè?- va respondre Roger.
- Soc en Jack Weber, agent de la policia de Los Angeles. S’hauria de comprovar si la seva teoria sobre la mort és certa però no hi ha temps, algú ha d’haver-li fet les marques de corda al coll, tenim un assassí a bord - va respondre.
Un home curiós, molt alt i robust, es va acostar per veure quepassava i va preguntar:
-“Bonjour, comment tu t’appelle?”.
- No parlo francès- va respondre Roger.
- Ah, jo també parlo anglès, no passa res. Com et dius? - va afegir el francès.
- Roger Hudson, i tu, com et dius? - va respondre.
- Jo Pierre Burgeois, soc jugador professional de bàsquet - va dir.
- Tenim un assassí a bord, si vol ajudar no ho digui a ningú. Vagi-se’n al lloc si us plau-...