Contenidos mitja valenciano

Continguts
Elocució i fonologia
1. Vocals en contacte: elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica. Emmudiments.
2. Adequació de la pronúncia a la normativa sobre elocución estàndard, evitant els casos de relaxació fonètica impròpies dels àmbits formals (*sat mil, *nyervi, *dixar, *fogir, *aulorar).
3. Geminacions, emmudiments i contactes consonàntics. Sonoritzacions, neutralitzacions,sensibilitzacions i altres fenòmens de fonètica sintàctica.
4. Pronunciació de paraules evitant el desplaçament accentual impropi de l’elocució formal (diòptria, atmosfera, estudia, període).
5. Discriminació entre sons consonàntics sords i sonors (rosa/rossa; casar/caçar; posar, colze, metge/metxa).
6. Pronunciació que evite les assimilacions, les dissimilacions i les metàtesis no recomanablesen àmbits formals de la llengua (ganivet, frare, seixanta, gener, processó, ametla, cridar).
7. Pronunciació que evite la supressió o l’addició de sons impropis de l’àmbit formal (paciència, vesprada, parlàvem, premi).
8. Pronunciació que evite la modificació de consonants contrària a les normes d’elocució formal de la llengua (distingir, trajecte, literatura, qualsevol, qualitat).
9.Pronúncia que evite la iodització de la //.

Normativa ortogràfica
Alfabet i grafies vocàliques
Escriptura de les vocals en les paraules amb un cert grau de dificultat ortogràfica: alternances vocàliques entre veus patrimonials i els corresponents pseudoderivats d’ús general (món/mundial, homenet/humà, corba/curvilini); ortografia vocàlica contrastiva amb la d’altres llengües (avorrir-se, afaitar,metre, línia); paraules que col•loquialment es pronuncien amb vocal diferent (cobert, obrir, poguera, seixanta, queixal), etc.
Separació de frases i paraules
1. Escriptura de les paraules compostes o derivades juntes, separades o amb guionet, segons les normes ortogràfiques (benestar, mal humor, malacostumar, un no res, café teatre, el no-res, Sud-àfrica).
2. Modificacions de la forma dels pronomsfebles en els canvis de posició davant/darrere del verb.
Síl•laba, diftong i hiat
1. Separació de paraules per síl•labes tenint en compte tots els dígrafs i les geminacions (in-nocent, set-mana, cot-na).
2. Separació d’elements d’una paraula composta (ben-estar, des-aire, vos-altres).
Accentuació gràfica. Accent diacrític. Dièresi
1. Accentuació de les paraules compostes i derivades(fisicoquímic, útilment, sud-americà, pèl-roig).
2. Escriptura de l’accent obert i tancat segons la norma ortogràfica, incloent-hi les excepcions a les regles generals i les paraules que presenten més dubtes ortogràfics (préstec, estómac, refós).
3. Accentuació de paraules d’ús general en la llengua formal que solen presentar dubtes a causa de la posició de la síl•laba tònica (acne, atmosfera, ciclop,etíop, diòptria, miop, monòlit, timpà).
4. Ús de l’accent diacrític (móra/mora; ós/os; vénen/venen), incloent-hi els casos de flexió i derivació (món/mons; sòl/subsòl).
5. Escriptura de la dièresi, incloent-hi les excepcions i l’estalvi de la dièresi.
L’apòstrof, la contracció i el guionet
1. Apostrofació de l’article i les seues excepcions (la una en punt, la ira, la eme, l’11).
2.Apostrofació de sigles i acrònims (l’IVAM, la IBM).
3. Apostrofació i contracció de l’article personal el i en (Me’n vaig a cal Pere; Llocnou d’en Fenollet).
4. Escriptura del guionet en els seus usos diversos (nord-oest, despús-ahir, Vila-real, barba-serrat; portar-la, vestiu-les; bumbum, xino-xano), i casos en què no s’escriu el guionet (subsecretari, infraroig, hispanoamericà).
Les oclusives
1.Escriptura de les oclusives en posició final de síl•laba (apte, cabdill, cognom, dissabte, sobte, substitució; mag, zig-zag).
2. Escriptura de les oclusives en posició final de paraula, evitant la vocal de suport (absurd, immund) i tenint en compte terminacions com ara -etud, -itud (quietud, solitud), -leg (diàleg, psicòleg) i la resta d’excepcions a la regla general.
3. Escriptura d’homòfons i...