CONTES I DANSES

DOSSIER DE L’ALUMNE/A
Curs de monitors i monitores d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil
(Generalitat de Catalunya)
Modalitat semipresencial
Mòdul formatiu 3: MF1868_2
Sessió: Contes i danses – E-LEARNING

Carolines, 10 - 08012 Barcelona
Tel. 93 410 16 02- Fax 93 439 45 15
1
@peretarres.org
www.peretarres.org

Contes
Definició de conte
El conte és un gènere narratiu breu, creatper ser escoltat o llegit d'una tirada i basat en una història.
Tot conte té una intenció didàctica o moral o la pretensió de provocar una reflexió en el lector.
L'estructura que consta de tres parts: plantejament, desenvolupament i desenllaç.
El conte popular o la rondalla és un gènere popular de transmissió oral, el destinatari del qual és el
públic infantil i perquè sol explicar algun fetidentitari del país o regió.
La faula es diferencia de la rondalla pel fet que els personatges són animals, tot i que aquests parlen
i pensen: actuen com a persones.
La llegenda o mite es diferencia del conte per l'intent de donar explicacions de realitats del món
natural o de la història. Solen tenir elements fantàstics.

L’expressió del cos en la narració de contes: gest, veu, entonació i miradaL’expressió del cos i de la cara, com també la veu són eines claus per a millorar la narració oral dels
contes. Si es treballen cadascun dels següents punts, la narració del contes serà molt bona i
arribarà molt més a l’infant.
o Un cos global al servei de la narració.
o Els objectes complementaris per la narració (titelles, objectes significatius, ninos,..)
o Treball de veu i personatges
oImprovisacions, jocs i dinàmiques
El conte com eina educativa
El següent article de la psicòloga Verónica Trujillo en il·lustra perfectament con el conte pot ser una
eina terapèutica.
“13 desembre 2012. Els hàbits que s’adquireixen durant els primers anys de vida deixen empremta, i
fins i tot ens poden acompanyar sempre més. Així, és molt recomanable ensenyar als més menuts,
des de ben aviat, que cal que esfamiliaritzin amb els llibres i amb el fantàstic món de la lectura.
Bowlby, metge, psiquiatre i psicoanalista, va ser especialment conegut pel seu interès en el
desenvolupament infantil i pels treballs que va realitzar sobre l’establiment del vincle afectiu en la
infància. En la seva tesi postula que els humans desenvolupem un vincle afectiu amb les persones
que són més rellevants per a nosaltresi que aquest vincle ens proporciona la seguretat emocional
indispensable per a un bon desenvolupament de la personalitat. I la lectura ens pot ajudar a establir
aquest vincle entre adults i infants.
A casa, l’hora d’anar a dormir pot convertir-se en un espai íntim i propici on pares i nen, a més de
compartir la lectura, comparteixin una comunicació afectiva amb atenció, mirades, carícies i petonsde bona nit.
A l’escola, a més d’una activitat lúdica, la lectura constitueix un aprenentatge intel·lectual i
emocional. És un procés lligat a l’evolució del nen. Amb tres i quatre anys, els nens comencen a
comprendre que determinades situacions provoquen certes emocions. Com diu l’escriptora Elsa
Punset, «als nens se’ls ensenyen tot tipus de coneixements, però no se’ls ensenya a gestionar lesseves emocions». Amb els contes, els nens descobreixen el món. A més, també els poden ajudar a

2

comprendre i resoldre conflictes i inquietuds. Tot i ser petits, els nens es troben immersos en
situacions noves i inesperades, i moltes vegades són els adults qui, amb la millor de les intencions,
intenten protegir-los apartant-los del “perill” o relativitzant els fets. Però és important fer-losparticipar, que se sentin reconeguts i acceptats dins de la família. Els nens que tenen entre sis i vuit
anys poden presentar dificultats a l’hora de posar nom a l’emoció que senten; la condició
imprescindible per desenvolupar-se de forma natural i positiva en aquesta etapa és que l’adult ajudi
el nen a exterioritzar els seus sentiments. Si el fem empatitzar amb els personatges, li podem
explicar...