Context del realisme

Realisme. Context.
A mitjan segle XIX, la successió de diferents revolucions socials a Europa,

acompanyades del desenvolupament de la Revolució Industrial i les seves
conseqüències, conduí unasèrie d'artistes a replantejar-se els motius pels quals

lluitaven i com podien contribuir amb el seu art a millorar la societat. Aquest fou
el cas, entre d'altres, del pintor francès Jules Bretonqui, després de la Revolució del
1848, considerà que la gent humil i treballadora era digna de ser representada,
com els reis, déus i herois acostumaven a ésser pintats.

La figura més subversivafou la de Gustave Courbet, qui pretenia pintar a la gent
del poble en les seves accions quotidianes, tot elevant el treball a la categoria

d'acció heroica. No obstant això, la necessitat de deixarel passat enrere i considerar
digne d'estudi i interès la realitat del seu temps fou un clam general no només pels
artistes sinó fins i tot per poetes, pensadors i intel·lectuals.

El Realisme coma tal -per no parlar de Naturalisme, termes moltes vegades
intercanviats, considerats com a sinònims tot i que caldria matisar- és un

moviment complex. D'una banda caldria tenir en compte lesinnovacions tècniques
i estilístiques, de vegades relacionades amb la naixent fotografia, però igualment
amb l'avanç industrial en l'ús dels materials de treball.

A un altre nivell caldria parlardels gèneres artístics i com es van adaptar als
pressupostos que defensaven els realistes. En aquest sentit, el cultiu d'una nova

temàtica es va deixar sentir, especialment, en la pintura de gènere.Així, alguns
dels temes predilectes foren el de la representació de la gent més humil en el seu dia
a dia, des dels més desfavorits fins al proletariat i els pagesos. No obstant això, de la
mateixamanera que hi havia una pintura que es mostrava més a favor de les

classes socials inferiors, també és cert que les aportacions tècniques i estilístiques
foren aprofitades per altres artistes...