Context_Tot_esperant_Godot_10 11 14

Tot esperant Godot
Com tots els llibres està influenciat pel context social, cultural i polític que es vivia
que en aquest cas és la fi de la Segona GuerraMundial. Es vivia misèria, penúria,
desesperança i s’havia viscut odi, violència, horror, etc.
La trama principal d’aquesta obra és l’espera de dos personatges.L’escenari és
tota l’estona el mateix, una carretera al costat d’un salze. Aquests personatges
representen la necessitat que té l’ésser humà d’estar amb algú: por ala soledat.
L’espera és lenta, trista i difícil. Estan esperant en un món sense esperança.
Recorda a l’existencialisme (Satre) “el ser humano es un ser arrojado ala
existencia”. Plantejament de l’angoixa que causa l’existència.
Pel poc argument i acció es va classificar aquesta obra com a teatre de l’absurd.
Becket,l’autor, va dir que la seva obra no tenia sentit amb la qual cosa ja té un
sentit: el de no tenir-ne cap.
A part dels dos personatges principals: Estragó i Vladimir,apareixen dos
personatges més: Lucky i Pozzó, que són molt grotescos. Representen les
relacions i els intercanvis econòmics ja que són amo i esclau,respectivament.
A més a més hi ha un altre personatge que només apareix per visar que Godot
no vindrà, però ells tot i així l’esperaran. Podríem dir que és el que dóna sentita
les seves vides.
En aquesta obra l’autor ens proposa el món, la societat com si fos un circ. Estragó
i Vladimir en serien els pallassos i Lucky i Pozzó com jas’ha dit representarien
els intercanvis econòmics.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)