contexto polítco de los años posteriores a la Guerra civil

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època
Després de la Guerra Civil (1936-1939) el nourègim posà en pràctica una política d’homogeneïtzació nacional i cultural basada en l’abolició de les autonomies i la prohibició de l’ús públic de les llengües diferents al castellà. A Catalunya larepressió lingüística i cultural va ser més forta; per contra, a València no ho va ser tant perquè el nacionalisme polític i cultural no va tindre tanta repercussió social. La prohibició de l’ús públic dela llengua tingué com a conseqüència, entre d’altres, la diglòssia i la castellanització de la llengua.
En aquest context alguns escriptors es van exiliar i es van proposar mantindre vives la llenguai la cultura pròpies: col·laboraren en activitats culturals organitzades pels grups d’exiliats i també van crear una infraestructura editorial (editorials, revistes, premis literaris) per a lapublicació i difusió de la creació literària.
A partir de la segona meitat dels anys quaranta, la novel·la i el conte van començar a recuperar la importància que havien tingut en els anys de la preguerra.La creació d’editorials i l’establiment de premis garantiren la continuïtat de la nostra narrativa de la mà dels autors que ja havien publicat alguna obra abans de la guerra (Miquel Llor, MercèRodoreda, Llorenç Villalonga…), i sobretot, possibilitaren l’aparició al llarg dels anys cinquanta i seixanta de nous novel·listes que eren joves en el moment de la guerra i que encara no havien pogutpublicar res (Josep Mª Espinàs, Lluís Ferran de Pol…)
Els principals corrents de la novel·la de postguerra són la novel·la d’anàlisi psicològica i la novel·la realista.
La novel·la d’anàlisi psicològicaPredominant fins a la fi dels anys cinquanta, representa la continuació de la novel·la psicològica de preguerra. Se centra en l’anàlisi del món interior i la vida moral d’un personatge. Hi...