Contextualització Climàtica Del Pas Plistocè-Holocè

TEMA 1. CONTEXTUALITZACIÓ CLIMÀTICA DEL PAS PLISTOCÈ-HOLOCÈ

Bibliografía: Bernabeu, J.; Aura, J.E.; Badal, E. (1993) Al Oeste del Eden. Las primeras sociedades agrícolas en la Europa Mediterránea. Síntesis. Madrid. Capítol 4. Björck, S. et al. (1998) An event stratigraphy for the Last Termination in the North Atlantic region based on the Greenland ice-core record: a proposal by the INTIMATEgroup. Journal of Quaternary Science 13 (4). 283-292. Campbell, B. (1985) Ecología humana. Salvat. Barcelona Lowe, J.J. & Walker,M.J.C. (1997) Reconstructing Quaternary Environments. Longman. Harlow. Mayewski, P.A. et al. (2004) Holocene climate variability. Quaternary Research 62. 243-255. Recursos: pàgina AEQUA: http://tierra.rediris.es/aequa/ pàgina INQUA: http://www.inqua.tcd.ie/links.html ElPleniglacial o màxim glacial: entre 23.000 i 19.000 anys. Temperatura entre 5 i 9 ºC més baixa que a l’actualitat (en zones extremes fins a 23ºC més baixes). Baixada del nivell del mar respecte l’actual, entre 120 i 140m. (a la pen. Ibèrica, aigua més freda). A partir del Pleniglacial l a temperatura es va suavitzant al tardiglacial: fase entre el pleniglacial i el inici de l’holocè de progressiva iesglaonada millora climàtica. o Oldest Dryas: abans del 14.600 BP o Bölling: entre 14.600 i 14.100 BP o Older Dryas: un pic entre les oscil·lacions Bölling i Alleröd, difícil de datar, d’uns 100 o 150 anys, al voltant del 14.100/14.000 BP o Alleröd: Entre 14.100 i 12.800 BP o Younger Dryas: entre 12.800 i 11.500 BP Darrera etapa freda del Plistocè i, després, ja Holocè. Problema de laclassificació del tardiglacial clàssica: o Problemes terminològics (espècies i jaciments pol·línics). o Confusió cronozones amb biozones. Éssers vius que indiquen que fa més fred o més calor. o Problemes de datació (plateaux, calibració, etc.) Noves dades del projecte Summit estudi dels gels acumulats a Groenlàndia.

-

o Estadis isotòpics: estudi de les bombolletes d’oxigen del gel. Més oxigen 18 =clima més fred. Estudi de la proporció d’isòtop de l’oxigen. o Sondatges: GRIP i GISP 2. GRIP fins a 22ka. o Menys quantitat d’isòtops = més temperatura (més càlida). o La nova proposta terminològica:  GS: Greenland (Isotope) Stadial  moments freds  GI: Greenland (Isotope) Interstadial  moments càlids L’Holocè. Replantejaments cronològics La visió clàssica: inici holocè 10.300 BP (l’actual és11.500BP) o Etapes:  Preboreal: 10.300-8.800 BP  Boreal: 8.800-7.500 BP  Atlàntic: 7.500- 4.700 BP  Subboreal: 4.700-2.800 BP  Subatlàntic: 2.800 BP-actualitat

-

Replantejaments cronològics: o Nous estudis isotòpics o Detecció de períodes d’aridificació o Detecció de fases de ràpid o canvi climàtic (RCC)

-

Holocè clima actual. L’actual “subatlàntic” (el fred s’ha de relacionar amb“sec”, i el càlid amb “humit”). L’òptim climàtic és l’Atlàntic. Dins del subatlàntic tenim un òptim climàtic a l’Edat Mitjana (moment de major fred). Moments fred més àrid menys zona boscosa (paisatges: tundra, taigà, etc.). (AP/NAP = arboreal pollen/ no arboreal pollen).

-

La cerca d’un consens d’inici de l’Holocè = 11.500 GRIP anys BP.

-

Holocè  reducció dels inlandsis (capes degel) i pujada del nivell del mar. o Cas de la península ibèrica : cantàbric vs mediterrani.  Jaciments costaners abans 2-3km més a prop de la costa a la zona nord de la península ibèrica.

Reconstrucció paleoclimàtica i paleoambiental Unes nocions bàsiques d’ecologia: del bioma al ecosistema

-

Ecosistema: unitat analítica bàsica de l’ecologia. Pot definir-se com qualsevol associaciónatural composta d’organismes vius i substàncies inorgàniques que actuen entre entre elles per obtenir matèria. Fronteres difícils de definir i gairebé sempre són sistemes oberts. Bioma: la major de les unitats ambientals. Diversitat d’ecosistemes en els biomes. Noció d’ecotó: zones de transició entre unitats (biomes o ecosistemes). Nitxol ecològic: aquell espai que dins d’un ecosistema ocupa una...