contextualització de la festa.
Páginas: 25 (6148 palabras)
Publicado: 8 de marzo de 2014
INDEX
Pàgines
Introducció
3
Contextualització de la festa. Antecedents
4
Contextualització de la població
5-6
Orígens
7-9
L’associacionisme en la festa i el seu protagonisme ritual
10
Espais Sagrats
11-12
Tipologia de la festa
13-14
Descripció de la festa
15-17
Anàlisi de la festa segons els conceptes del temari18
Conclusions
19
Bibliografia
20
INTRODUCCIÓ
Aquest treball vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, nodrida de celebracions festives d’una riquesa inqüestionable.
A Sant Cugat del Vallès, el món associatiu és el principal actiu que genera i manté viu el veritable sentit de la festa. L’aplec de Sant Medir i el ball del Paga-li, Joan,són dues de les tradicions més arrelades del cicle anyal que formen part del nostre patrimoni etnogràfic i que mereixen ser conservades, difoses i protegides per tal de mantenir alhora la nostra identitat.
Les nostres celebracions festives han de servir, també, per integrar diferents cultures en diàleg permanent, perquè tothom s’hi senti identificat. Aquesta és una manera d’entendre el diàleg,la llibertat i el respecte pels altres.
En aquest clima de concòrdia, ben segur que ni la banalització ni la uniformització ni la globalització de la festa hi tenen cabuda.
La festa és un element de cohesió social imprescindible i necessari en totes les societats civilitzades que ens fa més conscients de la nostra memòria col·lectiva. La festa ha de ser allò que els homes i les dones delnostre poble volen que sigui.
La cultura tradicional i popular catalana es manifesta als pobles de Catalunya a través del calendari festiu. Sant Cugat celebra anualment tradicions nacionals i pròpies com l'Aplec de Sant Medir o Ball del vano i el ram (Paga-li, Joan).
CONTEXTUALITZACIÓ DE LA FESTA
Antecedents
Sant Cugat delVallès es un municipi situat a la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona, Comunitat Autònoma de Catalunya.
Segons xifres de 2012 de l’Institut Nacional d’Estadística, te 84.946 habitants. Es el tercer municipi més poblat del Vallès Occidental després de las co-capitals de Sabadell i Terrassa i el novè més poblat de la província de Barcelona.
El terme municipal te unasuperfície de 48’32 km quadrats. Està molt a prop de Barcelona, a uns 20 kilòmetres, entre la Serra de Collserola i la Serra de Galliners. Sant Cugat limita amb Barcelona, Molins de Rei, El Papiol, Rubí, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Cap al segle IV, en el lloc on es troba actualment el Monestir de Sant Cugat, ja es trobava una fortalesa romana, posteriorment coneguda com “CastrumOctavianum”, que protegia el creuament de la Via Augusta amb la via d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona).
La construcció del Monestir al segle IX va contribuir al creixement del poble durant l’edat mitjana. A principis del segle XX, l’arribada dels ferrocarrils de Catalunya (al 1917) va induir que el poble canvies el seu caràcter rural per un de més urbà i estival.
Després de la transicióespanyola, el municipi acollir diverses institucions importants, com els estudis de Televisió Espanyola a Catalunya, la seu del CAR (Centre Alt Rendiment), on s’entrenen els esportistes d’elit, i la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
CONTEXTUALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ
A finals del segle XVIII Sant Cugat era un poble pobre, marginat dels granseixos de comunicació, amb poc més de mil habitants, dedicats a treballar les terres propietat del Monestir i a la recent introduïda indústria tèxtil a domicili.
La primera meitat del segle XIX Sant Cugat del Vallès és una vila en creixement demogràfic, amb un creixent d’arribada d’immigrants atrets per l’expansió de la vinya.
Així, la població creix un 137% entre 1787 i 1857. Aquest increment...
INDEX
Pàgines
Introducció
3
Contextualització de la festa. Antecedents
4
Contextualització de la població
5-6
Orígens
7-9
L’associacionisme en la festa i el seu protagonisme ritual
10
Espais Sagrats
11-12
Tipologia de la festa
13-14
Descripció de la festa
15-17
Anàlisi de la festa segons els conceptes del temari18
Conclusions
19
Bibliografia
20
INTRODUCCIÓ
Aquest treball vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, nodrida de celebracions festives d’una riquesa inqüestionable.
A Sant Cugat del Vallès, el món associatiu és el principal actiu que genera i manté viu el veritable sentit de la festa. L’aplec de Sant Medir i el ball del Paga-li, Joan,són dues de les tradicions més arrelades del cicle anyal que formen part del nostre patrimoni etnogràfic i que mereixen ser conservades, difoses i protegides per tal de mantenir alhora la nostra identitat.
Les nostres celebracions festives han de servir, també, per integrar diferents cultures en diàleg permanent, perquè tothom s’hi senti identificat. Aquesta és una manera d’entendre el diàleg,la llibertat i el respecte pels altres.
En aquest clima de concòrdia, ben segur que ni la banalització ni la uniformització ni la globalització de la festa hi tenen cabuda.
La festa és un element de cohesió social imprescindible i necessari en totes les societats civilitzades que ens fa més conscients de la nostra memòria col·lectiva. La festa ha de ser allò que els homes i les dones delnostre poble volen que sigui.
La cultura tradicional i popular catalana es manifesta als pobles de Catalunya a través del calendari festiu. Sant Cugat celebra anualment tradicions nacionals i pròpies com l'Aplec de Sant Medir o Ball del vano i el ram (Paga-li, Joan).
CONTEXTUALITZACIÓ DE LA FESTA
Antecedents
Sant Cugat delVallès es un municipi situat a la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona, Comunitat Autònoma de Catalunya.
Segons xifres de 2012 de l’Institut Nacional d’Estadística, te 84.946 habitants. Es el tercer municipi més poblat del Vallès Occidental després de las co-capitals de Sabadell i Terrassa i el novè més poblat de la província de Barcelona.
El terme municipal te unasuperfície de 48’32 km quadrats. Està molt a prop de Barcelona, a uns 20 kilòmetres, entre la Serra de Collserola i la Serra de Galliners. Sant Cugat limita amb Barcelona, Molins de Rei, El Papiol, Rubí, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Cap al segle IV, en el lloc on es troba actualment el Monestir de Sant Cugat, ja es trobava una fortalesa romana, posteriorment coneguda com “CastrumOctavianum”, que protegia el creuament de la Via Augusta amb la via d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona).
La construcció del Monestir al segle IX va contribuir al creixement del poble durant l’edat mitjana. A principis del segle XX, l’arribada dels ferrocarrils de Catalunya (al 1917) va induir que el poble canvies el seu caràcter rural per un de més urbà i estival.
Després de la transicióespanyola, el municipi acollir diverses institucions importants, com els estudis de Televisió Espanyola a Catalunya, la seu del CAR (Centre Alt Rendiment), on s’entrenen els esportistes d’elit, i la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
CONTEXTUALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ
A finals del segle XVIII Sant Cugat era un poble pobre, marginat dels granseixos de comunicació, amb poc més de mil habitants, dedicats a treballar les terres propietat del Monestir i a la recent introduïda indústria tèxtil a domicili.
La primera meitat del segle XIX Sant Cugat del Vallès és una vila en creixement demogràfic, amb un creixent d’arribada d’immigrants atrets per l’expansió de la vinya.
Així, la població creix un 137% entre 1787 i 1857. Aquest increment...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.