Contingut Recital Estell S

Enllaç als vídeos sobre l’espectacle “Estellés, de mà en mà” http://www.youtube.com/results?search_query=estell%C3%A9s+de+m%C3%A0+en+m%C3%A0&sm=12
El món és bell, és amable la vida...
El món és bell, és amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tin ben present que el teu cant ha de ser
Com un carrer, ple de gents i de coses;
Com un carrer, per on passen tramvies;
Com un carrer. I perl’aire, balcons.
D’ací endavant, pots escriure el que vulgues.
Un déu ocult et dura de la mà.
No te’n refies.
He deixat de comptar les síl·labes
He deixat de comptar les síl·labes
la feina que m’agradava més.
he deixat de banda els meus llibres
el meu ausiàs el meu roís de corella
àdhuc el meu quevedo.
he deixat que diguen de mi el que vulguen.
si volen realista o surrealista.
perquè ens cal fermoltes coses encara
i les hem de fer entre tots
o ens mataran com unes rates. ens cal
esperar sota la pluja
sota les bales si és necessari
tota la nit i tot el dia
fer violentament acte de presència
¿què passa?
que ens maten.
però no ens matem nosaltres no ens
morim nosaltres del gust mirant
el que escrivim.
que ens maten.
Cançó sense nom (Lluís Llach)
https://www.youtube.com/watch?v=o-Rx4O7qKl8
Onvas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant
no vol jugar
perquè el carrer
vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant
no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el robes?

Com les bandades dels violins quenavegaven pel crepuscle…

És l’hora en què tornen els sinistres violins endolats

Era el dia que diuen dels difunts…

Què volen aquesta gent (Maria del Mar Bonet) http://www.youtube.com/watch?v=58O4EcMC6dQ
De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit ala cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menysun d'ells, potser el que mana,
que s'inclina al finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

De bon matí arribaven…
CANT DE VICENT
…a unes tres milles de la mar, a la banda
occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
hi ha cinc ponts…
sir john talbot dillon
 
PENSE que ha arribat l'hora delteu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant.
Més avant,altre dia, potser quan m'haja mort.
Potser en el moment de la Resurrecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n'anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d'amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida —sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ella—
anava per València, pels carrers de València.Modestament diries el nom d'algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte… Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més;
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també.
Els carrers que creuava una\lenta parella,
els llargs itineraris d'aquells dies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria...