Continguts Per Examen Congnitiu
Páginas: 8 (1765 palabras)
Publicado: 28 de mayo de 2015
Control de la respiració
La respiració és involuntària i és controlat pel bulb raquidi.
El control de la respiració està molt relacionat amb els aspectes emocionals: Concentració, Por, Ansietat, Nerviosisme, Alegria, Emoció.
Per realitzar el control de la respiració de la manera més adequada es poden fer exercicis de respiració toràcica i abdominal amb infants perquè aprenguin a respirarcorrectament.
La respiració diafragmàtica permet: Millor oxigenació del cos, Major control de l'atenció, Major control de l'ansietat i l'estrès.
Esquema corporal
(És abstracte)
L’esquema corporal és la imatge mental que cadascú té del seu propi cos i de les parts que el formen.
Alguns autors es refereixen no només a la imatge que cadascú té de si mateix, sinó també a la imatge respecte de l’espai i elsobjectes que l’envolten.
Fins als 11-12 anys no es construeix l’esquema corporal. És un procés que passa per diferents etapes i que depèn de la maduració neurològica com de les relacions del seu entorn físic.
Le Bouch distingeix tres etapes: Cos viscut (0-3 anys) – Descobriment progressiu del propi cos. L’infant comença a delimitar objectes i resta de persones que l’envolten. En aquesta etapaels actes motors estan molt relacionats amb l’afectivitat i realitzaran els moviments depenent de la satisfacció que n’obtinguin. Al principi d’aquesta etapa entenen la seva imatge corporal com a diferents parts independents. Etapa de la discriminació perceptiva o del cos percebut (3-7 anys) – Predominen els aspectes perceptius sobre els motors. Diferencia el seu cos de l’entorn. Progrés importanten l’orientació espacial i temporal. Diferencien la dreta de l’esquerra. NO és capaç de realitzar una imatge mental d’ell mateix. El cos és la referencia sobre la qual l’infant s’organitza i es relacions amb l’entorn. Etapa del cos representat (7-12 anys) – Major domini del cos, els permet expressar-se i moure’s amb major llibertat. Tenen percepció dels detalls dels segments del cos. Majorcontrol de les emocions. Reforç de la lateralitat, pròpia i dels altres. Major nocio de l’espai i del temps.
Elements que formen l’esquema corporal: Control tonicopostural. Equilibri. Coordinació psimotora. Lateralitat.
Estructuració espaciotemporal
L’estructuració de l’espai:
L’espai és tot allò que envolta el nen: és el lloc en què es mou, interacciona amb la resta, i en què manté diferentsposicions o postures.
S’inicia en el moment que l’infant pot diferenciar el jo del no-jo.
El desenvolupament de l’estructura espacial és un procés progressiu que es configura a partir de l’orientació i l’organització espacial.
L’orientació espacial: Es poden establir uns patrons de desplaçament utilitzant com a referència el propi cos i el lloc que ocupa en l’espai.
Organització espacial:S’estableixen relacions dinàmiques o estàtiques amb els objectes prenent com a referència el propi cos.
Com assenyala A. Lapierre <>
El coneixement de l’espai evoluciona en l’infant en tres períodes:
L’espai corporal.
L’espai ambiental.
L’espairepresentatiu o simbòlic.
Aquests tres espais configuren tres fases dels desenvolupament humà que van des del gest fins la lògica abstracta.
Concorda amb la concepció de Piaget sobre l’adquisició de l’espai en l’infant, aquest procés es divideix en tres etapes:
Espai tipològic.
Espai euclidià.
Espai racional.
La lateralitat
És el procés mitjançant el qual l’infant mostra la preferència o domini d’uncostat del cos respecte a l’altre (mans, ulls, oïda i cames)
•El predomini d’un hemisferi cerebral d’un costat repercuteix a efectes motors al costat contrari.
•A la nostre societat hi ha entre un 70 i 90% de persones que utilitzen l’hemisferi esquerre per tant, són dretanes.
Classes o característiques
•Segons la seva naturalesa:
-Normal: predomina un hemisferi cerebral sobre l’altre....
La respiració és involuntària i és controlat pel bulb raquidi.
El control de la respiració està molt relacionat amb els aspectes emocionals: Concentració, Por, Ansietat, Nerviosisme, Alegria, Emoció.
Per realitzar el control de la respiració de la manera més adequada es poden fer exercicis de respiració toràcica i abdominal amb infants perquè aprenguin a respirarcorrectament.
La respiració diafragmàtica permet: Millor oxigenació del cos, Major control de l'atenció, Major control de l'ansietat i l'estrès.
Esquema corporal
(És abstracte)
L’esquema corporal és la imatge mental que cadascú té del seu propi cos i de les parts que el formen.
Alguns autors es refereixen no només a la imatge que cadascú té de si mateix, sinó també a la imatge respecte de l’espai i elsobjectes que l’envolten.
Fins als 11-12 anys no es construeix l’esquema corporal. És un procés que passa per diferents etapes i que depèn de la maduració neurològica com de les relacions del seu entorn físic.
Le Bouch distingeix tres etapes: Cos viscut (0-3 anys) – Descobriment progressiu del propi cos. L’infant comença a delimitar objectes i resta de persones que l’envolten. En aquesta etapaels actes motors estan molt relacionats amb l’afectivitat i realitzaran els moviments depenent de la satisfacció que n’obtinguin. Al principi d’aquesta etapa entenen la seva imatge corporal com a diferents parts independents. Etapa de la discriminació perceptiva o del cos percebut (3-7 anys) – Predominen els aspectes perceptius sobre els motors. Diferencia el seu cos de l’entorn. Progrés importanten l’orientació espacial i temporal. Diferencien la dreta de l’esquerra. NO és capaç de realitzar una imatge mental d’ell mateix. El cos és la referencia sobre la qual l’infant s’organitza i es relacions amb l’entorn. Etapa del cos representat (7-12 anys) – Major domini del cos, els permet expressar-se i moure’s amb major llibertat. Tenen percepció dels detalls dels segments del cos. Majorcontrol de les emocions. Reforç de la lateralitat, pròpia i dels altres. Major nocio de l’espai i del temps.
Elements que formen l’esquema corporal: Control tonicopostural. Equilibri. Coordinació psimotora. Lateralitat.
Estructuració espaciotemporal
L’estructuració de l’espai:
L’espai és tot allò que envolta el nen: és el lloc en què es mou, interacciona amb la resta, i en què manté diferentsposicions o postures.
S’inicia en el moment que l’infant pot diferenciar el jo del no-jo.
El desenvolupament de l’estructura espacial és un procés progressiu que es configura a partir de l’orientació i l’organització espacial.
L’orientació espacial: Es poden establir uns patrons de desplaçament utilitzant com a referència el propi cos i el lloc que ocupa en l’espai.
Organització espacial:S’estableixen relacions dinàmiques o estàtiques amb els objectes prenent com a referència el propi cos.
Com assenyala A. Lapierre <
El coneixement de l’espai evoluciona en l’infant en tres períodes:
L’espai corporal.
L’espai ambiental.
L’espairepresentatiu o simbòlic.
Aquests tres espais configuren tres fases dels desenvolupament humà que van des del gest fins la lògica abstracta.
Concorda amb la concepció de Piaget sobre l’adquisició de l’espai en l’infant, aquest procés es divideix en tres etapes:
Espai tipològic.
Espai euclidià.
Espai racional.
La lateralitat
És el procés mitjançant el qual l’infant mostra la preferència o domini d’uncostat del cos respecte a l’altre (mans, ulls, oïda i cames)
•El predomini d’un hemisferi cerebral d’un costat repercuteix a efectes motors al costat contrari.
•A la nostre societat hi ha entre un 70 i 90% de persones que utilitzen l’hemisferi esquerre per tant, són dretanes.
Classes o característiques
•Segons la seva naturalesa:
-Normal: predomina un hemisferi cerebral sobre l’altre....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.