conversar, conversar

Autoria (Cognom): Wagensberg Any: 2000 Pàg.: 1-article

Comentari d’antecedents (teòrics)

Després de llegir l’article “Conversar, conversar” he deduït que la millor pregunta i la que l’autorpareix que es faça durant l’article és: És sap conversar? Ja que Wagensberg en aquest article ens fa veure que gran part de la població no sap conversar.
 Context de lectura: Jorge Wagensberg, ens faun anàlisi de com hi ha que conversar. Amb aquest article ens transmet el seu estudi de com conversa la societat on vivim i és centra especialment en les aules, en l’escola. L’escola en la qual cadadia es conversa menys, i açò és la conseqüència per la qual no s’aprèn, no s’educa.
 Fonaments de l’autor: L’autor considera que tenim por de conversar, que sempre ens amaguem al silenci, així noaprenem. Per aprendre cal conversar, cal comprendre i rebre informació. Segons Wagensberg la gent no conversa amb ella mateixa, no es para a parlar-se, escoltar-se, pensar i parlar-se de nou a si mateix.Conversar és experimentar i pensar.
 Relació amb altres lectures: D’aquest article es pot destacar el fet de que aprendre deriva de la conversació. Amb això jo el relacionaria amb Socràtes. Ja quehem recorda al “arte de conversar”.
Socràtes ens deia que parlar, dialogar i conversar no són el mateix. Però tenen una relació i per a saber parlar primer hi ha que saber escoltar, i escoltar formapart de conversar. Rebre informació, compartir la teva informació.
 Opinió personal: Des del meu punt de vista Jorge Wagensberg té raó amb el fet de que la gent no conversem, no sabem compartirinformació i aprendre uns dels altres. Wagensberg es centre amb les aules, ja que són un clar exemple de la falta de conversació.

Comentari de conseqüents (pràctics)

La pràctica educativaconvencional, és veu afectada per la pràctica que l’autor vol dur a terme ja que abans en les aules només parlaven els mestres, no deixaven interaccionar als alumnes.
Segons ens descriu Jorge Wagensberg en...