Cop 17 Durban
Páginas: 23 (5705 palabras)
Publicado: 4 de junio de 2012
El COP 17 de Durban i el paper de l’Estat Espanyol
El COP 17, DE Durban i el paper de l’Estat Espanyol
ÍNDEX
EL CONVENI MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE CANVI CLIMÀTIC I ELS SEUS ANTECEDENTS 3
LES CONFERENCIES DE LES PARTS 4
DE COPENHAGUEN A DURBAN, PASSANT PER CANCUN 4
ESPANYA COM A ACTOR DEL COP 17 12
EL PAPER DE LA UE AL COP 17 12
ALTRES ACTORS ESTATALS DESTACATS DEL COP 17 12
ELBALANÇ DE DURBAN DES DE L’ÒPTICA ESPANYOLA 12
L’ESCENARI POST-DURBAN 12
El Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic i els seus antecedents
El camí de les institucions ambientals en l’àmbit internacional, es va iniciar el 1972 a Estocolm la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà (CNUMAH), primera de les tres trobades conegudes com Cimeres per la Terra.Aquesta cimera d’Estocolm, organitzada a proposta de Suècia, mostrava la primera mostra de preocupació política internacional per una qüestió que cada vegada tenia més rellevància social: la protecció del medi ambient. I creava, a la vegada, la primera institució mediambiental internacional: el Programa de Nacions Unidas de protecció del Medi Ambient, el PNUMA. 20 anys més tard, a Rio de Janeiro, escelebrava la segona Cimera de la Terra, que introduiria elements que anaven més enllà del medi ambient, com la pobresa, el desenvolupament o l’energia. Aquella cimera va aportar les conegudes Agendes 21, un pla d’acció mediambiental amb un conjunt de mesures locals, estatals i internacionals. Al 2002, la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible tindria lloc a Johannesburg.
El mateix anyque es celebrava la cimera de Rio, s’obria a la signatura del Estats el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). La CMNUCC va entrar en vigor el 21 de març de 1994. Avui en dia compta amb un nombre de membres que la fa gairebé universal. Les anomenades «Convenció de les Parts» són els 195 països que l'han ratificat. El seu article 2 defineix que l’objectiu últim de laconvenció és aconseguir “l'estabilització de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a la atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Aquest nivell s'hauria d'aconseguir en un termini suficient per permetre que els ecosistemes s'adaptin naturalment al canvi climàtic, assegurar que la producció d'aliments no es vegi amenaçada i permetreque el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.”
Aquest conveni va incorporar una línia molt important d'un dels tractats multilaterals sobre medi ambient més rellevants, el Protocol de Montreal de 1987, en virtut de la qual els estats membres estan obligats a actuar en interès de la seguretat humana fins i tot a falta de certesa científica. El protocol de Motnreal, relatiu a lessubstàncies que esgoten l’ozó, és un tractat internacional dissenyat per protegir la capa d’ozó reduint la producció i el consum de nombroses substàncies que s’ha comprovat que reacciones amb l’ozó i es relacionen amb l’esgotament de la capa. L’acord, negociat al 1987, entrava en vigor l’1 de gener de 1989.
Els dos principals èxit de la Convenció són, en primer lloc que és que reconeix que elproblema del canvi climàtic és real i, en segon lloc que ha estat ratificada per195 països que participen a les Conferències de les Parts. Això suposa que hagi de tenir caràcter general i flexible. L'entrada en vigor del tractat va representar un gran pas, ja que es disposava de menys proves científiques que avui en dia (i encara hi ha qui dubten que el canvi climàtic sigui un problema real). LaConvenció reconeix que és un document «marc», és a dir, un text que cal esmenar o desenvolupar-se amb el temps perquè els esforços front a l'escalfament atmosfèric i el canvi climàtic puguin orientar-se millor i ser més eficaços. Alhora, però, cal considerar que és un fracàs indiscutible el fet que la UNFCC no hagi estat capaç d’establir uns calendaris i objectius vinculants en quant a les...
El COP 17, DE Durban i el paper de l’Estat Espanyol
ÍNDEX
EL CONVENI MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE CANVI CLIMÀTIC I ELS SEUS ANTECEDENTS 3
LES CONFERENCIES DE LES PARTS 4
DE COPENHAGUEN A DURBAN, PASSANT PER CANCUN 4
ESPANYA COM A ACTOR DEL COP 17 12
EL PAPER DE LA UE AL COP 17 12
ALTRES ACTORS ESTATALS DESTACATS DEL COP 17 12
ELBALANÇ DE DURBAN DES DE L’ÒPTICA ESPANYOLA 12
L’ESCENARI POST-DURBAN 12
El Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic i els seus antecedents
El camí de les institucions ambientals en l’àmbit internacional, es va iniciar el 1972 a Estocolm la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà (CNUMAH), primera de les tres trobades conegudes com Cimeres per la Terra.Aquesta cimera d’Estocolm, organitzada a proposta de Suècia, mostrava la primera mostra de preocupació política internacional per una qüestió que cada vegada tenia més rellevància social: la protecció del medi ambient. I creava, a la vegada, la primera institució mediambiental internacional: el Programa de Nacions Unidas de protecció del Medi Ambient, el PNUMA. 20 anys més tard, a Rio de Janeiro, escelebrava la segona Cimera de la Terra, que introduiria elements que anaven més enllà del medi ambient, com la pobresa, el desenvolupament o l’energia. Aquella cimera va aportar les conegudes Agendes 21, un pla d’acció mediambiental amb un conjunt de mesures locals, estatals i internacionals. Al 2002, la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible tindria lloc a Johannesburg.
El mateix anyque es celebrava la cimera de Rio, s’obria a la signatura del Estats el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). La CMNUCC va entrar en vigor el 21 de març de 1994. Avui en dia compta amb un nombre de membres que la fa gairebé universal. Les anomenades «Convenció de les Parts» són els 195 països que l'han ratificat. El seu article 2 defineix que l’objectiu últim de laconvenció és aconseguir “l'estabilització de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a la atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Aquest nivell s'hauria d'aconseguir en un termini suficient per permetre que els ecosistemes s'adaptin naturalment al canvi climàtic, assegurar que la producció d'aliments no es vegi amenaçada i permetreque el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.”
Aquest conveni va incorporar una línia molt important d'un dels tractats multilaterals sobre medi ambient més rellevants, el Protocol de Montreal de 1987, en virtut de la qual els estats membres estan obligats a actuar en interès de la seguretat humana fins i tot a falta de certesa científica. El protocol de Motnreal, relatiu a lessubstàncies que esgoten l’ozó, és un tractat internacional dissenyat per protegir la capa d’ozó reduint la producció i el consum de nombroses substàncies que s’ha comprovat que reacciones amb l’ozó i es relacionen amb l’esgotament de la capa. L’acord, negociat al 1987, entrava en vigor l’1 de gener de 1989.
Els dos principals èxit de la Convenció són, en primer lloc que és que reconeix que elproblema del canvi climàtic és real i, en segon lloc que ha estat ratificada per195 països que participen a les Conferències de les Parts. Això suposa que hagi de tenir caràcter general i flexible. L'entrada en vigor del tractat va representar un gran pas, ja que es disposava de menys proves científiques que avui en dia (i encara hi ha qui dubten que el canvi climàtic sigui un problema real). LaConvenció reconeix que és un document «marc», és a dir, un text que cal esmenar o desenvolupar-se amb el temps perquè els esforços front a l'escalfament atmosfèric i el canvi climàtic puguin orientar-se millor i ser més eficaços. Alhora, però, cal considerar que és un fracàs indiscutible el fet que la UNFCC no hagi estat capaç d’establir uns calendaris i objectius vinculants en quant a les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.