Corrandes D'Exili, Pere Quart

ÍNDEX
1. Introducció 4
2. Biografia 4
3. Obra 6
4. Comentari del poema, «Corrandes d’exili» 7
4.1. Títol 8
4.2. Divisió del poema en parts 8
4.3. Primera part (1a, 2a i 3a estrofes o corrandes) 8
4.3.1. Primera corranda 8
4.3.2. Segona corranda 9
4.3.3. Tercera corranda 9
4.4. Segona part (4a i 5a estrofes o corrandes) 9
4.4.1. Quarta corranda 9
4.4.2. Quinta corranda 94.5. Tercera part (6a i 7a estrofes o corrandes) 9
4.5.1. Sisena corranda 9
4.5.2. Setena corranda 10
4.6. Quarta part (8a estrofa o corranda) 10
4.7. Figures retòriques 10
4.8. Forma i mètrica 11
5. Conclusió 12

1. Introducció
“Corrandes d’exili”, escrit per Pere Quart al 1939 i introduït al 1947 al llibre Saló de tardor, és un poema basat en els fets reals d’aquella època ons’explica perfectament el que s’estava vivint.
Aquest treball està dividit en quatre parts: la biografia de l’autor, la seva obra, el comentari del poema pas per pas i la conclusió, però a l’hora de l’exposició oral només explicaré la biografia resumida, alguns aspectes de l’obra per poder entendre el poema i el comentari d’aquest una mica per sobre a causa del temps que tindré.
2. BiografiaJoan Oliver i Sallarès, amb el pseudònim de Pere Quart en la poesia, va néixer el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Vallès Occidental) en una família molt benestant de la burgesia industrial, El seu besavi, Pere Oliver, havia estat un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla, un dels capdavanters del Foment del Treball en el tombant de segle. Vaser el quart d’onze germans, d’aquí que el seu pseudònim sigui Pere Quart, Pere, prové d’un dels noms de bateig.
Va rebre molt bona educació estudiant el batxillerat als Escolapis de Sabadell i Dret a la Universitat de Barcelona entre els anys 1916 i 1921, va elegir aquesta carrera, com molts altres autors coneguts, perquè en aquella època no n’hi havia gaire més per elegir, però el querealment li agradava eren les lletres. Ben aviat es va decantar pel periodisme, va viatjar per Europa i l’any 1919 va crea el “Grup de Sabadell” amb Francesc Trabal i Armand Obiols per mostrar el seu rebuig a la burgesia i per provocar la societat del moment degut al caràcter inquiet, rebel i poc còmode amb els codis socials burgesos, dels tres. En aquest grup van practicar actes literaris de toiconoclasta (contraris al culte de les imatges sagrades) i d’un rupturisme avantguardista com la organització d’uns Antijocs Florals i la creació d’un Club de Senyors d’estil britànic del qual van nomenar una ase com a president. En el volum L’any que ve (conjunt d’acudits i estirabots, coses que no venen al cas) podem veure el seu humor absurd. La seva iniciativa cultural més ambiciosa és la fundacióde les Edicions La Mirada, el 1925, (actualment conegudes com Fundació La Mirada) on van publicar títols escandalosos per a les tendències d’aquell moment i editant autors com Josep Carner i Carles Riba.
Al 1923, Joan Oliver, va escriure poemes i petits contes al Diari de Sabadell. També va col·laborar en publicacions importants de l’època com La Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya iMirador. Al 1926 es va traslladar a Barcelona i es va estrenar a Sabadell la seva primera obra teatral, Una mena d’orgull. Al 1928 publica Una tragèdia a Lil·liput (primer llibre de prosa) que és una sàtira de la burgesia I no va ser fins al 1934 que es donà a conèixer com a poeta amb el pseudònim de Pere Quart i amb el seu primer poemari, Les decapitacions.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) esva mostrar a favor del moviment republicà i antifeixista, va presidir l’Agrupació d’Escriptors Catalans, organitzà el Servei de Biblioteques del Front i va crear obres nacionalistes i revolucionaries com Oda a Barcelona.
Degut a les seves vinculacions polítiques es va haver d’exiliar el 1939 a França, un temps al castell de Roissy-en-Brie, on va escriure « Corrandes d’exili», i després a...