cosas random

FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE L’ORACIÓ SIMPLE

FUNCIÓ
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
ESTRUCTURES
EXEMPLES
PRONOMINALITZACIÓ
SUBJECTE
És qui fa l’acció del verb.
Concorda en nombre i persona amb el verb.
Es pot elidir.
Hi ha oracions que no tenen subjecte (impersonals): Avui plourà
SN
pronoms(personals, tònics, relatius, demostratius...)
Infinitiu

oració subordinada

Pronom feble
Elnoi canta.
Ell canta


Escombrar el menjador no m’agrada.
Qui menja sopes se les pensa totes.
El pronom EN substitueix el SN no determinat o precedit d’un numeral, un quantitatiu o un indefinit en funció de subjecte. Aquesta substitució s’esdevé en les frases en què el subjecte va darrere del verb.
Ahir van arribar turistes? Ahir no en van arribar gaires.
COMPLEMENT DEL NOM
Indicapertinença o especificació del nom que acompanya.
SPrep (de+SN)
S Adjectival
SN

Oració subordinada
Pronom feble
La paella de València
L’alumne valencià
L’avi Pau és bomber.
Tinc la impressió que m’enganya.
En

Tinc proves de l’estafa. En tinc proves irrefutables
COMPLEMENT DE L’ADJECTIU
Complement que precisa el sentit de l’adjectiu amb el qual es relaciona per mitjà d’una preposició.
SPreposicional

Oració


Pronom feble
Estem orgulloses de la teva actitud.

Ells eren conscients que els volien estafar
EN
No estan orgullosos dels resultats obtinguts. No n’estan gaire orgullosos
COMPLEMENT DIRECTE
Complement obligatori dels verbs transitius. Expressa l’objecte de l’acció verbal
El CD s’introdueix, normalment, sense preposició.
Pot introduir-se amb preposició enels casos següents:
Davant d’un pronom personal tònic: Em mira a mi.
Davant dels pronoms tots, tothom , ningú, qui o qual: S’escolta a tothom.
Per desfer casos d’ambigüitat: El veí que va saludar la veïna. El veí a qui va saludar la veïna.
En oracions recíproques: Es miraven l’un a l’altre
Si transformem l’oració d’activa a passiva passa a fer de subjecte .
SN
pronoms(personals tònics,àtons, relatius, demostratius...)

pronom feble
oració subordinada





Infinitiu


Jo no trobo la Carme.
Envia’m això al més aviat possible.


Em va preguntar per què no havíem assistit a la reunió

Els han aconsellat visitar-lo.
El, la, els, les (CD determinat)
En (indeterminat)
Ho (neutre)
Es (reflexiu)
Em, ens, et, us
He visitat l’institut→L’he visitat
Tinc tres bitllets→Entinc tres.
M’ha demanat que plegui→M’ho ha demanat.

Em dutxo
Ens espia
L’afaita
COMPLEMENT INDIRECTE
Normalment fa referència a éssers animats que puguin rebre el benefici o el perjudici de l’acció verbal.
S’introdueix amb la preposició A i apareix habitualment en verbs que ja tenen un CD.
SPrep
preposició A+ pronoms (personals tònics, relatius, demostratius...)

pronom feble
oraciósubordinada (a+ oració)
Envia una postal a la mare.
Us deixaré la pilota a vosaltres.

Donaran un premi a qui arribi primer.
Li ( singular)
Els (plural)
Es (reflexiu)
Em, ens, et, us
He donat el llibre al Joan→Li he donat el llibre.
M’escriu/ Us telefona.
Porta això als nois→Porta’ls això
El pronom hi s’usa en comptes de li quan aquest es combina amb el,la,els,les, pronoms de CD (Portoels préssecs al Sergi→Els hi porto)
COMPL. CIRCUMSTANCIALS
Els complements circumstancials afegeixen circumstàncies a l’acció verbal o incideixen més sobre el conjunt de l’oració
Poden ser CC de temps, lloc, manera, causa, companyia, instrument, quantitat, finalitat...
SN
SAdv
SPrep
pronom feble
oració subordinada

En+ infinitiu



Vindré aquesta setmana
Vindré demà.
Viatja ambtren

Sempre que vulguis, podem parlar-ne.
En arribar a l’estació, el tren havia sortit.
En (introduït per DE)
Hi (manera, instrument, companyia i lloc)
Va acabar malament→Hi va acabar.
Sortia del teatre→En sortia.
El CC de causa i finalitat no admet pronominalització.
ATRIBUT
S’ajunta a verbs copulatius (ser, estar i semblar) en estructures de predicat nominal. El verb fa de còpula,...