Cosas

La història de l’ètica
La història de l’ètica va quasi en paralel amb la història d’una altra disciplina anomenada filosofia (de la qual forma part). La filosofia té els seus inicis en el segle VIaC i l’ètica té els seus en el segle V aC. L’ètica, com ja hem comentat, tracta sobre les accions humanes i intenta trobar criteris per jutjar-les.

Un criteri és un patró mitjançant el qual,comparant-lo amb les nostres accions, sapiguem si aquestes són bones o dolentes. En teoria, segons l’ètica, les accions més preferibles són les bones i són aquestes les que volem realitzar (tot i que aixòen la realitat és discutible).

Ja en els primers temps de l’ètica va existir polèmica. Es va produir la primera discussió entre els defensors d’una postura anomenada relativisme moral i una altraanomenada absolutisme moral.
L’absolutisme moral
El principals defensors d’aquesta teoria foren dos filòsofs anomenats Sòcrates i Plató. Aquests defensaven que existeixen uns criteris moralsuniversals per a tots els éssers humans. Això vol dir que allò bo i allò dolent és igual per a tots, no hi ha discussió possible.

El relativisme moral
Però, existien uns altres filòsofs, que anomenemsofistes, que defensaven una postura contrària. Segons ells, no existeixen accions bones o dolentes de forma absoluta, si no que aquesta valoració dependrà de factors relatius. D’aquí ve el nom derelativisme moral per a aquesta teoria.

O en un altre nivell, si pegar a un altre sense motiu està malament per què àquest personatge és tan famós?

Quins són aquests criteris? Dependrà de a quinfilòsof ho demanis, però la majoria defensen que depén la situació concreta, però existeixen altres que, per exemple, defensen que pot arribar a dependre de la persona que faci l’acció. Així, l’ètica nopot generalitzar els criteris de bondat i maldat si no que aquest criteri sempre serà particular, no universal.

Una de les posicions més conegudes del relativisme moral és la d’un filòsof...