Coscubiela- Educació: Dret O Mercat?

Educació: dret o mercat?
Joan Coscubiela

Debats d’educació | 4

Amb la col·laboració de

Universitat Oberta
de Catalunya
www.uoc.edu

Edició: Fundació Jaume Bofill
Provença, 324. 08037 Barcelona
Tel. 93 458 87 00
Fax 93 458 87 08
fbofill@fbofill.org
www.fbofill.org
Maig 2005
Disseny gràfic: Amador Garrell
Impressió: Alta Fulla · Taller
Dipòsit Legal: B. 24.724-2005

Índex
Unaprimera aproximació ..............................................

5

L’educació: dret individual i motor de l’eficiència
econòmica i social ........................................................

8

Una estratègia sindical per avançar en aquests
dos espais ....................................................................

10

Igualtat d’oportunitats des de l’inici i al llargde tot
el trajecte educatiu .......................................................

11

L’educació no pot convertir-se en un factor
productiu més ..............................................................

13

L’aposta de l’acord estratègic .......................................

15

Nota sobre l’autor ........................................................

18

Educació:dret o mercat?

5

Una primera aproximació
El títol d’aquesta xerrada suggereix un doble interrogant, que plantejo a
tots els presents.
La primera pregunta seria: És l’educació, per damunt de tot, un dret
de les persones al servei del seu desenvolupament i trajectòria personal,
o l’hem de concebre principalment com un producte, com un servei, com
una mercaderia més al servei del’economia, del model productiu?
En paral·lel també podem formular una segona pregunta, invertint el
plantejament: Podem fer de l’educació el gran instrument de desenvolupament de les persones, de les polítiques d’igualtat, de cohesió social i
que alhora sigui un dels motors d’un model econòmic i de desenvolupament competitiu i sostenible?
Sóc conscient que aquestes preguntes no són massa originals. Peròcom vostès saben bé les preguntes més senzilles, que fa segles que es
repeteixen, han estat sempre les més importants, les més transcendents
i les més difícils de resoldre.
De fet, el que els estic plantejant se’n va més enllà del debat educatiu i forma part del gran debat social dels darrers trenta anys. No es
tracta d’un debat teòric o acadèmic, sinó de la més important pugna
ideològica,social i política de finals del segle X X i començaments del
x xi.
Un debat ideològic que també es pot plantejar en forma de pregunta:
Poden els grans drets de ciutadania, conquerits gràcies a les lluites socials, com l’educació, el treball digne, la salut, les pensions, l’accés a l’habitatge, convertir-se en un servei, en una mercaderia més? Aquesta ha estat
i és encara una de les gransbatalles ideològiques més profundes que ens
ha plantejat el neoliberalisme. I cal reconèixer que en alguns moments ens
ha guanyat la partida.

6

Debats d’Educació / 4

Només així es pot entendre que un dret social, com el d’accés a un
habitatge s’hagi convertit primer, en una mercaderia més, i en aquests
moments fins i tot en un producte financer refugi amb què aconseguir les
rendibilitatsque els mercats financers tradicionals no ofereixen.
Només així es pot entendre que s’hagi passat de parlar de relacions
laborals a utilitzar com a sinònim el concepte “mercat de treball”, sense
parar atenció en les profundes conseqüències que té aquest, en aparença
intranscendent, canvi lingüístic. Com si fos el mateix parlar de relacions
laborals –concepte que ens porta a pensar en persones ien els seus
drets–, que parlar de mercat de treball –concepte que deixa clar el valor
de mera mercaderia que té l’aportació del treballador o la treballadora al
procés productiu.
Només així es pot entendre que durant els anys 90 el gran eix de les
reformes sanitàries passés per convertir els ciutadans o usuaris en clients
i els sistemes nacionals de salut en sistemes d’assegurament d’un...