Cosietat, política i Estat

BLOC I: ELS FONAMENTS DE L’ESTAT DEMOCRÀTIC

UNITAT 1: SOCIETAT, POLÍTICA I ESTAT

1. ELS CONCEPTES DE POLÍTICA
La política forma part del nostre llenguatge habitual. S’aplica aquest terme per descriure la conducta de molts actors: tenen la seva “política” els entrenadors de futbol, per exemple; i també s’utilitza quan tractem dels qui diuen exercir l’activitat política com a feinaprincipal: els governants, els funcionaris...
La política es un terme dotat de sentits diferents segons l’àmbit i el moment en el que s’utilitzi.
Abunden les referències a la política en un to despectiu o recelós: se sol associar a confusió, divisió, engany, favoritisme o manipulació, per exemple. Per tant la política no està lliure de sospita: carrega d’entrada amb una nota negativa.
A més tambées capaç de mobilitzar en un moment concret a grans sectors de la ciutadania y s’associa freqüentment a conceptes solemnes que la gran majoria de la societat afirma respectar.
En conclusió: política és un terme difícil de definir, d’ús habitual però controvertit y fins i tot contradictori que pressuntament és responsable de molts mals.
DEFINICIONS CLÀSIQUES DE POLÍTICA
La política como controlsobre personas y recursos: formas de poder o de dominio sobre los demás, imponiéndoles conductas que no serían espontáneamente adoptadas (Maquiavelo, Lasswel, Dahl)
La política como actividad desarrollada a través de un sistema de instituciones públicas: toda actividad inserta en instituciones estables – el estado – autorizadas para ejercer una coacción sobre la comunidad (Weber)
La políticacomo actividad dirigida por valores de orden y equilibrio social: toda actividad encaminada al fomento del bien común o del interés general, mediante la redistribución de valores (Aristóteles, Tomás de Aquino, Locke, Parsos, Easton)
La política como actividad vinculada a la defensa de la comunidad contra una amenaza exterior

2. EL PODER, L’ESTAT I EL SISTEMA POLÍTIC

2.1. El poder
Quantractem de política és inevitable fer referència a la idea de poder, fins al punt que la ciència política ha estat considerada com la ciència del poder; encarregada d’estudiar la seva naturalesa, distribució i manifestacions.
Hi ha, doncs, un component d’obligació o d’imposició en l’acció política que ens porta de manera natural a certa idea de poder. Es pot definir el poder des de dues gransperspectives:
Com a recurs que es tendeix a percebre’l com una cosa que es té o es posseeix. Per tant la qüestió important en política es com adquirir el poder y com administrar-lo. Des d’aquest punt de vista el poder es un recurs controlat per individus, gurs, classes o elits. O dipositat en mans d’institucions. Per tant el poder es considera com una cosa exclusiva. (Hobbes, Marx, Moca, WrightMills)
Quan es pensa en el poder com efecte d’una relació. El poder no es posseeix: acompanya a la situació de que es “disfruta” en relació a una altra persona o grup. El poder neix de les relacions socials i es difon contínuament com un flux constant que passa per totes elles. D’aquesta manera el poder no apareix com un instrument que s’aplica per aconseguir determinats efectes; es vist com laprobabilitat que es produeixin certs resultats favorables per a una determinat actor en relació amb els alrtres. (Maquiavel, Tocqueville, Dahl, Foucault)
Es pot dir que la primera visió subratlla l’element de la imposició que va annex tota idea de poder; i la segona visió descobreix la relació de poder en el intercanvi que mantenen diversos actors, sense perdre de vista que la imposició d’unsacompanya l’acceptació dels altres.
El poder polític és la capacitat d’intervenir en la regulació coactiva del conflicte social. Podem atribuir el poder polític al govern que pren decisions.
El poder no s’exerceix només des de les institucions públiques ni resideix de forma exclusiva en l’Estat. La intervenció en la regulació de conflictes socials està oberta a un conjunt d’actors diversos que...