COSMOLOGIA ANTIGA

LA COSMOLOGIA ANTIGA I ELS MODELS ASTRONOMICS
("La Revolució Científica". Edit. Alhambra, Recursos Didàctics).
1) El model eudoxià de l'esferes homocèntriques.
EUDOX DE CNIDOS (408-355 a.n.e.).
Dels astrònoms de l'Acadèmia platònica que intentaren trobar una solució al problema plantejat pel seu mestre fou
EUDOX. Segons Eudox, si el moviment del planeta fos el resultat del gir d'una solaesfera, no hauria manera
d'explicar els complicats moviments del mateix que observem sobre el rerafons de les estrelles fixes.
Suposà, per tant, que el moviment de cada planeta no era provocat simplement per la rotació d'una sola esfera, sinó
de vàries que, combinades adequadament, és a dir, girant a velocitats distintes i en torn a eixos de diferent
inclinació, donem com a resultat el movimentobservat. Per a poder explicar els moviments dels planetes retrògrades
Eudox considerà que es necessitaven QUATRE ESFERES per a cadascú: un per al moviment diari, una altra per a
l'anyal i dues per a les retrogradacions.
L'interès d'Eudox fou purament astronòmic, doncs tan sols tractà de demostrar que, mitjançant un artifici geomètric,
els fenòmens observats, per estranys que semblin, podenreduir-se a simples moviments circulars i uniformes. Però
no es preocupà d'explicar com aquest artifici podia convertir-se en una vertadera maquinària còsmica, és a dir, com
podia funcionar des d'un punt de vista mecànic.
CAL•LIP, un altre alumne de l'Acadèmia Platònica (7 esferes més. Afegeix 2 esferes per al Sol i la LLuna. Total, 4 i 1
esfera per a Mercuri, Mart i Venus).
2) el plantejamentaristotèlic.
Aristòtil acceptà el model d'Eudox i Cal•lip per tal d'explicar l'estructura dels moviments celestes, però, portat per
l'afany de donar al model una justificació des del punt de vista físic i mecànic, introduí algunes modificacions.
Segons Aristòtil, tot el moviment existent a l'Univers provenia del gir de l'esfera de les fixes que, al seu torn, era
causat per l'acció d'un MOTORIMMOBIL. Dit moviment s'anava transmetent (i, en certa mesura, degradant) a tot el
sistema fins el món sublunar. En entrar en contacte entre si els diversos grups d'esferes, el moviment de les d'un
planeta alteren, a causa del fregament, el de les del planeta interior encaixades dins d'elles.
Per tal d'evitar aquesta alteració, Aristòtil suposà que entre el grup d'esferes d'un planeta i el delplaneta veí hauria
d'haver un altre grup d'esferes amb els mateixos eixos i períodes de rotació però que giressin en sentit contrari a fi
de compensar l'arrossegament.
Així, doncs, al sistema de 33 esferes d'Eudox i Cal•lip, Aristòtil afegí 22 més, la qual cosa dóna un total de 55, per bé
que aquestes darreres eren totalment supèrflues des d'un punt de vista matemàtic. La seva única funcióconsistia en
proporcionar les connexions mecàniques per tal de mantenir tot el sistema de rotació.
Insuficiències de la cosmologia aristotèlica (Esferes homocèntriques).
MON SUPRALUNAR
1) No és precís des d'un punt de vista quantitatiu i no serveix, per tant, com a instrument de càlcul per al còmput del
temps, ni per a predir les posicions futures dels astres.
2) No explica per què durant unesèpoques els planetes brillen més, i inclús augmenten de grandària.
MON SUBLUNAR.
1) Moviment dels projectils.
Malgrat aquestes insuficiències, la cosmologia aristotèlica explicava molts més fenòmens dels que deixava d'explicar
i, per això, era preferible a altres alternatives.
De fet, tot i que al llarg dels segles rebé molts atacs i patí importants modificacions, el sistema no trontollà fins1

iniciada la revolució científica moderna.
3) El model astronòmic ptolemaic.
CLAUDI PTOLEMEU (s. II d.n.e., "Almagest").
Sistema astronòmic que, amb diverses modificacions, fou acceptat i emprat fins Copèrnic.
- Aplicà el descobriment d'APOL•LONI, matemàtic del s. III a.n.e. que ideà el sistema d'epicicles i deferents, però no
ho aplicà a l'astronomia. I també d'HIPARC (s. II...