Cosmovisions

LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CIÈNCIA.

Tot el que aprenem ho acceptem de forma acrítica, com una forma de coneixement col·lectiu. Allò que en un moment donat la societat pren com a veritable. Aquest coneixement ens tendeix a considerar la ciència com a únic saber perfecte i excepcional. Per això hi ha certs fets que ens obliguen a abandonar aquesta visió:

• Les investigacionscientífiques depenen de la política i de l’economia.

• Les prioritats econòmiques i polítiques determinen els objectius científics

• L’existència de comunitats científiques.

• La rellevància de guanyar prestigi social per part dels investigadors.

3.2. LA TECNOCIÈNCIA I LES SEVES REPERCUSSIONS.

- Tradicionalment. Ciència i tècnica dos termes diferents. La ciència en l’àmbit teòricen la recerca de la veritat i la tècnica en l’àmbit pràctic és una simple aplicació de la ciència.

- Històricament. Per les necessitats de l’home en inventar i construir invents va sorgir primer la tècnica. Molt després va sorgir la ciència. Podrem parlar de tecnociència quan la tècnica va haver de recórrer a la ciència

- En l’actualitat. Una depèn totalment de l’altre. Per això parlem detecnociència.

Però també té conseqüències : ètiques, econòmiques, socials i ambientals.

TEMA 5: LES COSMOVISIONS CIENTÍFIQUES.

1.QUÈ ÉS UNA COSMOVISIÓ?

Una cosmovisió és l’ intent de donar una resposta als fenòmens naturals i a l’origen del món i els seus components. Cosmovisió deriva del terme grec “cosmos” que significa ordre bellesa i harmonia. Les cosmovisions fan referència a unavisió o representació de l’univers, una visió de la realitat coherent i sistemàtica. Poden haver-hi cosmovisions filosòfiques, relifioses i científiques.

-En l’Edat Mitjana les cosmovisions es basaven en el teocentrisme, on es representaven mitjançant pintures i fragments Bíblics on l’home era el centre de la Creació.

-En la Grècia els fets naturals eren fruit dels capricis dels Déus

MaxWeber (el desencantament del mon) mitjançant aquesta expressió va intentar explicar el canvi de visió de l’univers amb l’arribada de la ciència, l’home havia deixat de ser el centre de la Creació, la màgia i la superstició per un mon mes racional i situar-se en la perifèria.

En les cosmovisions científiques hi intervenen:

- L’astronomia: estudia la posició dels astres i les lleis pelsquals es regeixen.

- La cosmologia: intenten explicar l’origen i el desenvolupament de l’univers.

- La física: intenten explicar i predir els moviments dels cossos.

En totes les cosmovisions hi ha hagut dos punts en comú:

-la posició de l’ésser humà dins del món

-la forma i l’estructura de l’univers.

• Cosmovisions antigues: explicacions de la realitat de la Grèciadurant el segle VI aC. per filòsofs de Milet

• Cosmovisions modernes: la imatge del món que es va formar durant la Revolució Científica amb científics com Galileu o Newton.

• Cosmovisions actuals: la visió del món acceptada per les institucions científiques formada per la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica.

Al llarg d’aquestes cosmovisions la figura de l’home s’ha anatdesplaçant fins a convertir-se en un punt irrellevant de l’univers.

2. LES COSMOVISIONS ANTIGUES.

La regularitat del moviment de l’univers i la variabilitat que hi ha en la Terra va portar a pensar als filòsofs que l’univers i la Terra eren dos móns diferents.

1. LA TERRA

La explicació de la forma de la terra va ser una de les principals preocupacions dels filòsofs.

-Elsprincipis de la realitat: antigament es creia que tot estava format per un o diversos elements considerats els principis de la realitat:

• El principi bàsic Arkhé: totes les substàncies derivaven de successives transformacions d’aquest principi. Tales (aigua), Anaxímenes (aire) i Anaiximandre (apeiron, allò infinit)

• Els quatre elements: tot estava format per la barreja de aire,...