Crítica De Drames Rurals
Páginas: 2 (365 palabras)
Publicado: 19 de febrero de 2013
La inquietud subjacent
|Víctor Català. Drames Rurals|
-------------------------------------------------
EDICIONS 62. Barcelona. 1982
E
E
l món no canvia, és el que és. Això mateixqueda reflectit en la suggerent obra en què Víctor Català culminà la seva consagració com a escriptora global dins del panorama literari català. La nuesa de la realitat, la feblesa de l’ésser humà, lafrivolitat de la mort i l’embriagadora eternitat del desencís fan acte de presència entre les acotades i escollides paraules que brillantment l’autora utilitza.
La realitat posada al descobertmanifesta la cruesa de la vida
La realitat posada al descobert manifesta la cruesa de la vida
Caterina Albert va ser una dona fortament criticada per voler portar l’escriptura més enllà dels límitsmorals i, encara ara, resulten uns contes d’una profunditat moral pertorbadora. És evident que el seu anàlisi psicològic infatigable en els personatges provoca una experiència reveladora molt crua peròque és de vital importància per entendre el nihilisme que proposa el llibre. I és que ens presenta un món aparentment molt poc extravagant com ho és el rural, el qual està plegat d’injustícies com esdóna en Parricidi, venjances com a El Pastor, solitud a La Vella o veritats ocultes a Ombres, entre d’altres.
Rere cada pàgina, trobem un final ombrívol que no passa desapercebut a ningú ja que, demanera punyent, és la consumació d’un relat tan cruelment realista que produeix una constant fascinació -a vegades cínica- del lector. A més, la contista juga amb uns diàlegs plens de misteris iocultacions, situacions tenses i paisatges estèrils.
Tant és així, que l’autora crea una atmosfera altament inquietant en què el lector es fa creus de la duresa de la vida. Contínuament s’estableix unprogressiu negativisme que està íntimament relacionat amb el buit existencial del personatge, en món bord que dóna senyals de ser impermutable.
Per tant, aquest Destí que determina les...
|Víctor Català. Drames Rurals|
-------------------------------------------------
EDICIONS 62. Barcelona. 1982
E
E
l món no canvia, és el que és. Això mateixqueda reflectit en la suggerent obra en què Víctor Català culminà la seva consagració com a escriptora global dins del panorama literari català. La nuesa de la realitat, la feblesa de l’ésser humà, lafrivolitat de la mort i l’embriagadora eternitat del desencís fan acte de presència entre les acotades i escollides paraules que brillantment l’autora utilitza.
La realitat posada al descobertmanifesta la cruesa de la vida
La realitat posada al descobert manifesta la cruesa de la vida
Caterina Albert va ser una dona fortament criticada per voler portar l’escriptura més enllà dels límitsmorals i, encara ara, resulten uns contes d’una profunditat moral pertorbadora. És evident que el seu anàlisi psicològic infatigable en els personatges provoca una experiència reveladora molt crua peròque és de vital importància per entendre el nihilisme que proposa el llibre. I és que ens presenta un món aparentment molt poc extravagant com ho és el rural, el qual està plegat d’injustícies com esdóna en Parricidi, venjances com a El Pastor, solitud a La Vella o veritats ocultes a Ombres, entre d’altres.
Rere cada pàgina, trobem un final ombrívol que no passa desapercebut a ningú ja que, demanera punyent, és la consumació d’un relat tan cruelment realista que produeix una constant fascinació -a vegades cínica- del lector. A més, la contista juga amb uns diàlegs plens de misteris iocultacions, situacions tenses i paisatges estèrils.
Tant és així, que l’autora crea una atmosfera altament inquietant en què el lector es fa creus de la duresa de la vida. Contínuament s’estableix unprogressiu negativisme que està íntimament relacionat amb el buit existencial del personatge, en món bord que dóna senyals de ser impermutable.
Per tant, aquest Destí que determina les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.