Crítica sobre la obra de teatro Ivanov, ja no hi ha mosques

Ivànov, ja no hi ha mosques
És una obra original d'Anton Txèkhov i en concret aquesta es una adaptació i direcció de Sergi Baos, està interpretada per Rodo Gener, Alicia Garau, Xim Vidal, Pedro Mas, Marga López, Albert Mèlich i Neus Cortès.

La trama tracta de les desventures d'una família i com la malaltia de la dona, la manca de doblers i els deutes de l'home, els problemes amb la begudad'un dels familiars... duen a la depresió del seu protagonista, fins el punt que es sent incapaç de ser feliç una altra vegada, ni de creure que ningú por ser feliç al seu costat.
Encara que no és només això, sinó que trobam un paral·lelisme entre la trama i la vida i pensaments de Txèkhov, reflectit a les cartes, crec que reals, que els personatges introdueixen de tant en quant a la obra, des delmeu punt de vista ajuden a marcar els canvis a l'obra i, sobretot, fan que el públic pensi i es plantegi l'obra d'una manera més profunda.

Des del meu punt de vista podem dividir l'obra en tres parts, la primera on es presenten els personatges, comença l'obra amb els personatges ballant al pati, des d'aquest moment ja podem conèixer un poc el caràcter de cada un, com la supèrbia de la mare dena Saixa, la timidesa del metge o el problema amb la beguda de Misha.
Després del ball inicial es junten tots a llegir les primeres cartes, en aquest moment a jo em va donar la sensació de que volien deixar de ser personatges de l'obra per ser els actors reals a l'hora d'una repartició de papers o una selecció de personatges, ja que varen incloure comentaris realistes i allunyats dels personatgesque posteriorment van representar.
Amb la presentació dels personatges i la presentació del model o forma teatral per la que han obtat conclou la primera part i comença la trama, la segona part, on es desenvolupen els conflictes, tals com que la dona d'Ivanov està molt malalta, ell cada vegada sent que l'estima menys, en Misha tot el dia va gat i crea tensions, tot son deutes, la filla dels amicsestà enamorada d'Ivanov, el metge a més de sentir pena per n' Ània per la seva malaltia també acaba estimant-la, na Saixa el dia del seu aniversari li confessa el seu enamorament a Ivànov, aquest encara es confon més, és a dir, a questa segona part sen's presenta la situació que estan visquent els personatges i a la que per jo seria la tercera part tots aquests conflictes es “solucionen”,ho pos entre cometes perque realment no es soluciona res però al manco els conflictes arriben a un desenllaç, n'Ània mor i na Saixa es compromet amb n'Ivànov, encara que al final de la peça no es duen a terme les noses ja que ell es sent tan culpable que es suïcida.

4
Pel que fa als actors tant la pronunciació del text com el tod'aquest em va semblar bastant justa, llevat d'Ivanov que en alguna ocasió mancava d'una mica més d'articulació, quan s'exaltava, per exemple, a estones no se l'entenia del tot bé, la dicció no era clara. L'obra es naturalista i el to realista l'acompanyava. El volum el vaig trobar adequat, menys al darrer espai on va mancar un poc, ja que al ser a l'aire lliure, a estones requeria un volum més alt.Respecte a l'expressió corporal trob que no tenc cap cosa a dir ja que la vaig trobar justa, els actors es movien amb molta naturalitat dins el seu personatge, els gestos no eren massa exagerats, entraven igual que la pronunciació dins el realisme de l'obra i a més l'actitud la mantenenien fins el final.
Es curiós que amb la seva corporalitat, com ja he mencionat abans, des del primermoment podíem conèixer una mica cada personatge.

En el cas del maquillatge i vestuari també es respecta el realisme, les peces de roba son justes i adecuades per cada persontge, trob que no és un punt que caracteritzi l'obra, podien anar amb aquest vestuari o amb un altre que no canviaria res, i encara que hi ha un parell de bots temporals el vestuari es manté, per això pens que no podem veure el...