Crítica a la ceguera provocada

FILOSOFIA

Causes de l’estupidesa
Crítica a la ceguera provocada
Jose Pujante
Miquel Àngel Baeta

2nBatxillerat B

‘’Qui pretén discòrrer sobre l’estupidesa o aistir a tal discurs amb profit ha de pressuposar de sí mateix
que no és estùpid, deixant veure, per tant, que es considera intel ligent, tot i que tal cosa és generalment
considerada com a signe d’estupidesa.’’
- Robert MusilA la meva germana Laura

2

Índex
Pròleg p.4
Introducció
Tema (Per què) p.5
Tema (Què) p.7
Primera part: Biología
El premi Darwin p.10
Genètica de l’estupidesa p.11
L’home no ve del gos (Instints) p.12
Evolució p.13
Segona part: Falta d’intel·ligencia
El somni de la raó p.16
Combinació fatal p.17
Tercera part: Causes socials
Ún contra el món (Estupidesa col·lectiva) p.20
Elfruit prohibit (Religió) p.22
Balleu titelles (Política) p.24
L’ùnic que interfereix en l’aprenentatje (Educació) p.26
Jo no sóc tonto (Economia) p.29
Conclusions propies
La bona vida (Poema) p.32
Tema (Per a què) p.33
Conclusions p.34
Anenxos
Enquesta alumnes p.36
Enquesta professors p.38
3

Pròleg obligat

‘’Oh inmortal Atenea, deesa guerrera de la sabiduria. A tu m’encomano enaquesta difícil empresa. Propicia que aquest humil mortal no caigui en l’error de
Prometeu, portador de l’intel·lecte a la humanitat, així com tots els mals haguts i
per haver. Oh Momo, menyspreat entre els déus, porta la crítica.’’

Ni els déus podràn lliurar-me de tacar amb el meu mirar cínic aquest treball de
subjectivitat. Però, Que potser algú va pensar el contrari? S’em pot culpar perdeixar
l’emprenta del meu esperit en un treball d’unes dimensions subjectives com és
l’estupidesa? Espero que no, ja que pel contrari, estaria condemnat des del principi.
Malgrat tot, miraré de dotar aquest treball del rigor científic i la conseqüent part
experimental de la que acostumen a fer gala els treballs de recerca. No és la meva
intenció plasmar aquí cap opinió meva, o al menys nodescaradament. Quan tractem el
tema de l’estupidesa, però, des del punt de vista filosòfic, a més, és del tot impossible
donar una visió objectiva sense caure en un treball purament bibliogràfic, i més difícil
encara és aportar alguna cosa propia a la investigació sense caure en la subjectivitat.
És per aquest motiu que he escollit l’assaig com a génere: ‘’L’assaig legitima l’elecció
subjectivad’un determinat punt de vista, i els arguments, molt sovint arbitraris,
necessaris per adintrar-se a l’esfera de l’estupidesa on reinen la casualitat, l’ambivalència
i el principi d’insuficència de la raó.’’

4

El tema (Per qué)
Dedicaré aquest apartat a explicar el ‘per què’ d’aquest treball, que no el ‘per a què’, ja
que aquest l’explicaré més endavant.
Per què l’estupidesa? Cóm s’em vaocórrer? Què pot aportar-me un treball com aquest?
No era més fàcil parlar dels diferents tipus de patata al món? Tot això és el que vull que
el meu lector conegui abans d’endinsar-se en el perturbador món de l’estulticia que
presento a les pàgines següents.
Primer de tot, he de dir que la meva idea inicial va sorgir al llegir un text de Nietzsche, i
consistia en convertir-me a mi mateix enel Übermensch, del que parla a la seva obra
‘Així va parlar Zaratustra’. Aquest projecte inviable el vaig substituir més tard per ‘Els
pensadors de la sospita’ dels que formen part tant Nietsche com Freud i Marx.
Em semblava d’allò més interesant parlar d’aquests tres grans filòsofs, però hagués
necessitat dues memòries d’ordinador per tractar de forma més o menys detallada les
tres obres.Davant d’aquest problema vaig agafar només el punt comú que treballaven
tots tres filòsofs i que els feia membres honorífics de l’escola de la sospita: La moral. O
més ben dit, la desacreditació de la teoria kantiana de que existeix una conciència a
priori que impulsa a les persones a ser bones.

Aquest va ser el tema que vaig escollir desprès d’assistir a les jornades científiques del...