Creació De Falsos Records
Páginas: 5 (1198 palabras)
Publicado: 12 de noviembre de 2012
LA CREACIÓ DE FALSOS RECORDS
Les tradicions clàssiques més importants pel que fa a l'estudi de la memòria corresponen amb els treballs de Hermann Ebbinghaus i Frederic Bartlett. Ambdós autors representen dos enfocaments contraposats en l'estudi de la memòria: la visió associacionista i la visió cognitivista o constructivista.
El primer realitzà importantsaportacions com ara, la corba de l’oblit i el segon va criticar els seus mètodes, des d’una visió funcionalista proposant un estudi de la memòria arrel de situacions quotidianes, especialment rellevant l’aplicació de la noció d’esquema. En aquest sentit arrel de les seves aportacions és indispensable contrapesar la visió de la memòria/es des d’un punt de vista cognitiu com a conjunt de processos actius. Enaquest influeixen les expectatives, els coneixements i experiències prèvies. Aquesta idea s’ha de contraposar a la visió de la memòria/es com un procés de còpia literal de la informació. Així doncs, es pot ubicar aquesta discussió des d’una perspectiva històrica pel que fa a la noció Bartlett vs. d’Ebbinghaus.
Des de l’enfocament cognitivista, s’assenyala el subjecte com unprocessador actiu d’informació, que selecciona, reinterpreta i elabora informació, trencant amb l'estereotip de la memòria com a magatzem o arxiu de records mecànic, on el subjecte passiu és merament un receptor d’estímuls, emprat per l’associacionisme.
Davant la possibilitat de crear falsos records cal parlar del pes de factors interns i externs, com ara el tipus de pressió social, en lacreació d’aquestes memòries (variables temporals, característiques del receptor, contextuals, tipus d’informació, etc). En aquests cal considerar que la memòria humana no és un registre literal del que percebem, sinó que les persones interpretem el que percebem segons els nostres coneixements previs i contínuament reelaborem la informació representada en la nostra MLT, on és una contínua atribucióde significat que duem a terme sobre la informació que rebem.
Així mateix, cal destacar els treballs de Loftus, Miller i Burns sobre la informació enganyosa quan ens preguntem fins a quin punt aquests records falsos coexisteixen o substitueixen vivències que es consideren reals. Els autors senyalen com les persones podem crear-nos records no viscuts o fets inexistents a lesnostres vides si ens veiem suggestionats o ens deixem endur per imaginaris no comprovats, on és possible que el nostre sistema cognitiu generi i conservi el record d’experiències que mai han succeït. D’altra banda, atenent que la memòria és un procés constant i dinàmic, si posteriorment rebem informació que no concorda amb l’episodi original que percebem, augmenta la probabilitat que es distorsioni.Així doncs, la memòria es construeix i elabora informació partint dels seus coneixements, i com hem comentat, es posen en joc variables internes i externes (relacionades amb l’esdeveniment, el testimoni o l’avaluació). Així doncs, diversos processos poden generar en la nostra memòria representacions que no han ocorregut i esdevenen falsos records.
Segons el text es famajor referència a la variable dels factors contextuals on fem referència a les circumstàncies en que es dona la informació, el context d’informació i recuperació. Aquest context pot fer referència a aspectes externs com pot ser la pressió social, i també aspectes interns (estat d’ànim/emocional, vulnerabilitats, etc.), aspectes relacionats amb voler fer congruents les nostres experiències iconeixements, etc.
En aquest sentit observem que alguns estudiants van veure anuncis amb poc contingut visual i en canvi d’altres amb gran contingut, així mateix a un grup se’ls realitza un sondeig no relacionat i a l’altra se’ls dóna una mostra de les crispetes. Els resultats que ens senyalen són significativament diferents en funció del mecanisme d’entrada de la informació. Així doncs,...
Les tradicions clàssiques més importants pel que fa a l'estudi de la memòria corresponen amb els treballs de Hermann Ebbinghaus i Frederic Bartlett. Ambdós autors representen dos enfocaments contraposats en l'estudi de la memòria: la visió associacionista i la visió cognitivista o constructivista.
El primer realitzà importantsaportacions com ara, la corba de l’oblit i el segon va criticar els seus mètodes, des d’una visió funcionalista proposant un estudi de la memòria arrel de situacions quotidianes, especialment rellevant l’aplicació de la noció d’esquema. En aquest sentit arrel de les seves aportacions és indispensable contrapesar la visió de la memòria/es des d’un punt de vista cognitiu com a conjunt de processos actius. Enaquest influeixen les expectatives, els coneixements i experiències prèvies. Aquesta idea s’ha de contraposar a la visió de la memòria/es com un procés de còpia literal de la informació. Així doncs, es pot ubicar aquesta discussió des d’una perspectiva històrica pel que fa a la noció Bartlett vs. d’Ebbinghaus.
Des de l’enfocament cognitivista, s’assenyala el subjecte com unprocessador actiu d’informació, que selecciona, reinterpreta i elabora informació, trencant amb l'estereotip de la memòria com a magatzem o arxiu de records mecànic, on el subjecte passiu és merament un receptor d’estímuls, emprat per l’associacionisme.
Davant la possibilitat de crear falsos records cal parlar del pes de factors interns i externs, com ara el tipus de pressió social, en lacreació d’aquestes memòries (variables temporals, característiques del receptor, contextuals, tipus d’informació, etc). En aquests cal considerar que la memòria humana no és un registre literal del que percebem, sinó que les persones interpretem el que percebem segons els nostres coneixements previs i contínuament reelaborem la informació representada en la nostra MLT, on és una contínua atribucióde significat que duem a terme sobre la informació que rebem.
Així mateix, cal destacar els treballs de Loftus, Miller i Burns sobre la informació enganyosa quan ens preguntem fins a quin punt aquests records falsos coexisteixen o substitueixen vivències que es consideren reals. Els autors senyalen com les persones podem crear-nos records no viscuts o fets inexistents a lesnostres vides si ens veiem suggestionats o ens deixem endur per imaginaris no comprovats, on és possible que el nostre sistema cognitiu generi i conservi el record d’experiències que mai han succeït. D’altra banda, atenent que la memòria és un procés constant i dinàmic, si posteriorment rebem informació que no concorda amb l’episodi original que percebem, augmenta la probabilitat que es distorsioni.Així doncs, la memòria es construeix i elabora informació partint dels seus coneixements, i com hem comentat, es posen en joc variables internes i externes (relacionades amb l’esdeveniment, el testimoni o l’avaluació). Així doncs, diversos processos poden generar en la nostra memòria representacions que no han ocorregut i esdevenen falsos records.
Segons el text es famajor referència a la variable dels factors contextuals on fem referència a les circumstàncies en que es dona la informació, el context d’informació i recuperació. Aquest context pot fer referència a aspectes externs com pot ser la pressió social, i també aspectes interns (estat d’ànim/emocional, vulnerabilitats, etc.), aspectes relacionats amb voler fer congruents les nostres experiències iconeixements, etc.
En aquest sentit observem que alguns estudiants van veure anuncis amb poc contingut visual i en canvi d’altres amb gran contingut, així mateix a un grup se’ls realitza un sondeig no relacionat i a l’altra se’ls dóna una mostra de les crispetes. Els resultats que ens senyalen són significativament diferents en funció del mecanisme d’entrada de la informació. Així doncs,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.