Crear Capacidades Nussbaum Andrea

NUSSBAUM, M. (2014). CREAR CAPACIDADES. BARCELONA, Paidós.
LAS CAPACIDADES CENTRALES
- “Enfocament del desenvolupament humà” o “de la capacitat” o “de les capacitats (millor, pq tan
capacitats humanes com animals)”.
- Està relacionat amb l’Oficina de l’Informe sobre el Desenvolupamnet Humà del Programa de les
Nacions Unides→ capacitats com a indicador comparatiu més que com a base per a lateoria
política normativa.
- És un enfocament clau en el programa polític-econòmic de Sen: marc de les capacitats com a espai
ideal per a realitzar comparacions sobre la qualitat de vida i a mostrar per què és superior als
enfocaments utilitaristes i rawlsians.
- Enfocament de les capacitats = “aproximació particular a la evaluació de la qualitat de vida i a
la teorització sobre la justícia socialbàsica”→ què és capaç de fer i ser cada persona.
- Cada persona com un fi en sí mateixa.
- Es pregunta pel benestar total i per les oportunitats disponibles per a cada ésser humà→
centrat en l’elecció o en la llibertat.
- Defensa que el bé crucial que les societats han de promoure per als seus pobles és un
conjunt d’oportunitats (o llibertats substancials) que les persones poden portar o no a lapràctica: elles trien.
- És pluralista en quant a valors.
- S’ocupa de la injustícia i la desigualtat socials (sobretot omissions de capacitats que
obeeixen a la presència de discriminació o marginació).
- Assigna tasca urgent a l’Estat i a les polítiques públiques: millorar la qualitat de vida
definida per les capacitats de les persones.
- Visió de Nussbaum: a més de la contrucció d’una teoria de lajustícia social bàsica, altres nocions
en el procés: dignitat humana, nivell d’umbral o liberalismo político.
- Com que és una teoria dels drets polítics fonamentals, s’usa també una llista concreta de
les “capacitats centrals”.
- Paper del liberalisme polític obliga a renunciar a un concepte global de valor.
- Visió de Sen: és una teoria normativa i s’interessa per les qüestions de justícia. Com aconseqüència, no usa un umbral ni una llista específica de capacitats.
- No ús teòric primordial del concepte de dignitat humana, tot i reconèixer la seva
importància.
- Fa una evaluació integral de la qualitat de vida (s’aparta dels fins deliberadament limitats
del liberalisme polític de Nussbaum).
- Què són les capacitats? El que és capaç de fer i de ser una persona (llibertats substancials,conjunt d’oportunitats per a escollir i actuar).
- Per tant = espècie de llibertat, d’assolir combinacions alternatives de funcionaments.

- “Llibertats substancials” = “capacitats combinades” (segons Nussbaum).
- Les característiques d’una persona són molt rellevants per a les seves “capacitats combinades”,
però distinció:
- Estats de la persona (q són fluits, dinàmics) són els que Nussbaum denominacom
capacitats internes = trets i aptouts entrenades i desenvolupades de cada persona, en
ineracció amb l’entorn social, econòmic, familiar i polític.
- Tasca important de donar suport al desenvolupament de les capacitats internes.
- Moltes persones que disposen de la capacitat interna per a participar en la política no poden optar
per fer-ho pq no tenen la capacitat combinada per a fer-ho. Ex:immigrants sense drets legals.
- Com que les capacitats combinades es defineixen com la suma de les capacitats internes i les
condicions socials-polítiques-econòmiques, on es pot escollir realment el funcionament d’elles,
NO és possible imaginar una societat que produeixi capacitats combinades sense que abans
produeixi capacitats internes. Però SÍ una societat que creí correctament contextos per al’elecció i, en canvi, no eduqui ni nutreixi el desenvolupament de les seves capacitats de
pensament.
- Distinció entre les capacitats internes i les combinades NO ÉS DIÀFANA (cada persona adquireix
una capacitat interna gràcies a certa forma de funcionament i pot pèrdre-la si manca de la
oportunitat de funcionar).
- “Facutlats innates” = “capacitats bàsiques”(nutrides o no posteriorment).
-...