credito

Franz Kafka (Txèquia, 1883-1924)

COMUNITAT
Som cinc amics, una vegada vam sortir d’una casa l’un rere l’altre, primer va sortir-ne un i va
posar-se alcostat del portal —o més aviat va esmunyir-s’hi com una boleta de mercuri — i el segon
es va col·locar no gaire lluny del primer, en acabat va fer-ho eltercer, i el quart, i el cinquè . A
l’últim érem tots en fila. La gent es fixava en nosaltres, ens assenyalaven i deien: «Tots cinc acaben
de sortird’aquesta casa.» Des de llavors vivim plegats, seria una vida pacífica si no s’hi posés pel
mig sempre un sisè. No ens fa res, però ens resulta pesat, i amb aixòja n’hi ha més que suficient;
per queè es fica allí on no el volen? No el coneixem i no el volem acollir entre nosaltres. Abans
nosaltres cinc tampoc noens coneixíem i, si volem, ara tampoc no ens coneixem, però el que entre
nosaltres cinc és possible i tolerable, en el cas d’aquest sisè no és ni possible nitolerable. A més a
més, som cinc i no volem ser sis. I quin sentit pot tenir en realitat aquest estar contínuament plegats,
si tampoc té entre nosaltrescap sentit això, però estem plegat i hi seguim, encara que no volem cap
nova adhesió, justament a causa de les nostres experiències. Com poder fer-l’hientendre, això,
però, a un sisè? Explicacions detallades significarien quasi l’acceptació en el nostre cercle, millor
no explicar res, doncs, i noacollir-l’hi. Per més que faci morros, l’empenyem fora a cops de colze,
però per més que el fem fora, sempre torna.
Traduccio de l’alemany: Josep Murgades